Divendres, 19 abril, 2024

Marc Musquera

Avatar photo
120 Articles 0 comentaris
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Crítica de “North by Current”. L’Alternativa 2021

Aquest documental és curiós. I és curiós perquè, paradoxalment, en la seva ineficàcia com a documental radica el seu gran potencial, de la qual...

Crítica de “All Light, Everywhere”. L’Alternativa 2021

Un ambiciós documental que inicialment sembla focalitzar-se en les càmeres corporals de vigilància dels cossos de seguretat dels Estats Units.

Crítica de ‘Bohemian Rhapsody’

'Bohemian Rhapsody', una pel·lícula nominada als Oscars.

Crítica de “Última Noche en el Soho”, d’Edgard Wright. Festival de Sitges 2021

Edgar Wright és tota una institució. Almenys dins el fantàstic.

Crítica d'”Antlers”, Scott Cooper. Festival de Sitges 2021

El què podria ser un telefilm d'agents socials i custòdia de menors es desenvolupa com un film de terror molt fosc

Crítica de “Demonic”, de Neill Blomkamp. Festival de Sitges 2021

Blomkamp va assistir personalment al Festival de Sitges a presentar-la i a rebre el Premi Màquina del Temps per la seva aproximació al fantàstic i al scifi.

Crítica de “Tres”, de Juanjo Giménez. Festival de Sitges 2021

 Juanjo Giménez torna amb "Tres", on canvia el realisme poètic pel gènere fantàstic amb tints de terror.

Crítica de “Silent Night”, de Camille Griffin. Festival de Sitges 2021

Com parlar d'una pel·lícula sense parlar de la pel·lícula, i tot i això recomanar-la ferventment? No sé com ho faré, però és el que...

Crítica de “Más allá de los dos minutos infinitos”, de Junta Yamaguchi. Festival de...

Beyond the Infinite Two Minutes aconsegueix una cosa que sembla impossible: fer un film scifi minimalista sobre bucles temporals que barregi comèdia, acció, costumisme i, sobretot, una posada en escena brillant.

Crítica de “Belle”, de Mamoru Hosoda. Festival de Sitges 2021

L'animació japonesa sempre tindrà un lloc al Festival de Sitges. I és que l'imaginari japonès i la facilitat amb la qual empren la fantasia,...