Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.
Crítica + Roda de Premsa de “Pearl”, de Ti West. Festival de Sitges 2022
En pocs anys, Ti West s'ha guanyat a pols un nom a l'Olimp del cinema de gènere del segle XXI. The House of the...
Crítica + Roda de Premsa d’“Irati”, de Paul Urkijo. Festival de Sitges 2022
Puc dir sense haver de dissimular que el segon film de Paul Urkijo després d'Errementari ha causat sensació en aquest darrer Festival de Sitges. No...
Crítica + Roda de Premsa de “The Lair”, de Neil Marshall. Festival de Sitges...
Vint anys després de la seva opera prima, Dog Soldiers, Neil Marshall no només presentava el seu darrer film a Sitges, The Lair, sinó...
Crítica + Roda de Premsa de “Venus”, de Jaume Balagueró. Festival de Sitges 2022
Que el festival de cinema més important de Catalunya a escala mundial tingui com a film inaugural una pel·lícula dirigida per un director català,...
Crítica + Roda de Premsa de “Unicorn Wars”, d’Alberto Vázquez. Festival de Sitges 2022
Com a gran catalitzador del fantàstic, el cinema d'animació sempre és present al Festival de Sitges. I tot i que és ben cert que...
Crítica de “Flee”, de Jonas Poher Rasmussen
Flee és una d'aquestes produccions que, èxit de públic a banda, ja ha passat a la història dels premis cinematogràfics. No és molt comú...
Sitges 2022 obre la caixa dels Trons
El mes d'octubre és de celebració pels amants del cinema, i és que al bell mig d'aquest mes que desemboca en la festivitat de...
Crítica de “Drive My Car”, de Ryusuke Hamaguchi
Un cop vista, personalment entenc la gran acollida per part de la crítica, i també entenc l'estupor de molta —molta— de la gent que l'ha vista.
Crítica + Roda de Premsa de “Mantícora”, de Carlos Vermut. Festival de Sitges 2022
El Festival de Sitges d'aquest 2022 ha portat una molt bona ració de films de tota mena, però cal destacar la fortíssima guarnició de...
Crítica de “La Primera Mujer”. L’Alternativa 2021
Miguel Eek, cineasta mallorquí amb una carrera documental centrada a mostrar la humanitat universal que habiten llocs discrets de la seva illa —com Ciudad...