Aquest dijous 3 d’octubre, i fins el diumenge 13 del mateix mes, es celebrarà la 57a edició del Sitges Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. I ho fa amb un cartell que homenatja l’esperit dels Freaks, aquella Parada de los Monstruos de Tod Browning que va sacsejar el món del cinema, i que en certa forma va iniciar aquest sentiment de comunitat estranya de qui els (ens) agrada el cinema fantàstic o de terror i ens solem reunir al Festival de Sitges: ajuntar-nos per meravellar-nos i horroritzar-nos a parts iguals.
Com sempre, Sitges 2024 vindrà acompanyada d’algunes de les visites de personalitats del món del cinema de gènere, que vindran a presentar-nos les seves darreres pel·lícules, o a rebre homenatges per la seva carrera mítica. Així, la llista dels premiats amb el Premi Honorífic Màquina del Temps és llarga, sucosa i per a tots els gustos: Mike Flanagan, artífex de joies recents del terror com La maldición de Hill House o Doctor Sueño, així com l’actual La caída de la casa Usher; Geoffrey Rush estarà present a Sitges, esperem que en millor estat que el del seu entranyable Capità Barbossa de Piratas del Caribe; també tindrem a Nick Frost, actor i guionista conegut principalment per la Trilogia del Cornetto d’Edgar Wright al costat de Simon Pegg; Corey Feldman —el Bocazas dels Goonies, mític actor infantil de la dècada dels anys 90—; Heather Langenkamp, la immortal protagonista de Pesadilla en Elm Street; l’escriptor Fred Dekker, llur talent es va veure com a director o guionista a Predator o Robocop3; i per últim, sent fins i tot sorpresa d’última hora, Giancarlo Esposito, conegut mundialment per la seva interpretació de Gus Fring a les mítiques Breaking Bad i Better Call Saul.
El Premi Nosferatu, tanmateix recaurà a Fabio Testi, actor italià que ha transitat hàbilment pel western i el giallo, i el Premi Méliès anirà cap al cineasta francès Christophe Gans, autor que ens va regalar obres com El pacto de los lobos o Silent Hill. Ambdós també estaran presents al festival.
Però parlem de pel·lícules. I és que un festival de cinema no seria res sense un públic entregat per veure les propostes cinematogràfiques més sonades que arriben fent soroll al seu pas per altres festivals arreu del món. I tot i que no esmenarem totes les 396 propostes que hi ha al programa del festival (entre llargmetratges i curtmetratges), un clar exemple és la tercera entrega de les (obscures) peripècies d’Art the Clown a Terrifier 3, amb Damien Leone de nou al timó de la saga dirigint aquesta tercera part que torna a protagonitzar David Howard Thornton, ambdós presents al festival, per cert. I si recordeu la tremenda Cheap Thrills, el seu director E.L. Katz torna a Sitges trepitjant fort amb la seva última pel·lícula, el folk horror Azrael. Per altra banda, i de la mà de la productora A24, ens arribarà A Different Man, en la que ser digna de la citada Freaks de Tod Browning serà tot un malson pel nostre protagonista, el conegut actor Sebastian Stan. I com no parlar del nou film de Marielle Heller protagonitzat per d’Amy Adams, Canina (Nightbitch), i que serà la guinda al pastís que conforma la secció oficial del festival. I òbviament, la campanada de les sessions d’inauguració amb Presence, de Steven Soderbergh, i de clausura amb Nunca te sueltes (Never Let Go) d’Alexandre Aja, mític director d’Alta Tensión.
I ja que parlem d’Aja, no ens oblidem del país europeu per excel·lència quan es tracta de cinema fantàstic i de terror, França. L’humor absurd de Quentin Dupieux a Second Act; o la MadS de David Moreau, un pla de seqüència de 90 minuts que donarà que parlar; o Night Call, un thriller nocturn amb un rider com a protagonista, o Coralie Fargeat, guionista i directora que va triomfar a Sitges amb la seva Revenge fa uns anys, que torna dirigint a Demi Moore a The Substance, tot un revulsiu cinematogràfic que ve acompanyat de notícies de gent que fuig de la sala cames ajudeu-me.
Canviant totalment de continent, ens n’anem a Àsia, on el seu panorama cinematogràfic està assentadíssim guanyant adeptes any rera any. Soi Cheang farà reviure el Hong-Kong més clàssic amb el neo-noir Twilight of the Warriors: Walled In, projectat a Cannes. I si parlem de Corea del Sud, òbviament hem de parlar del thriller Noise on el so (o el no so, més aviat) serà molt important, així com la sensació del terror del moment, Exhuma, que compta amb l’etern Choi Min-sik al seu repartiment; i com no, la quarta entrega de la saga d’acció The Roundup amb Ma Dong Seok, el nostre estimat Bud Spencer coreà. També el japonès Kiyoshi Kurosawa ens portarà el seu últim treball, Cloud, i com a nota més exòtica, no podem no esmentar Steppenwolf, un thriller despietat provinent del Kazakhstan i que donarà molt que parlar.
Per últim, quedaria parlar breument del què ens espera al llarg dels 10 dies de festival en relació al cinema d’animació i al cinema d’àmbit nacional, dues àrees que recentment estan donant moltes de les sorpreses de la temporada enduent-se premis i rebent tots els elogis imaginables.
Nacho Vigalondo torna a Sitges, i aquest cop apadrinat pel festival. La seva nova Daniela Forever fóu el projecte presentat pel Festival de Sitges com a part del Fantastic 7 al Marché du Film – Festival de Cannes, i no podia faltar al propi festival, ni Vigalondo ni la seva pel·lícula. Tanmateix, Galder Gaztelu-Urrutia va triumfar guanyant amb El Hoyo el guardó a millor pel·lícula de Sitges 2020, i havia de tornar el 2024 amb la seva nova Rich Flu. Obvi (picada d’ullet als que heu vist El Hoyo, me la perdonareu però havia de fer-la). I fins i tot tindrem sci-fi nacional amb Luna, d’Alfonso Cortés-Cavanillas, on una expedició privada viatjarà a la lluna per a fotografiar un cometa, i quedaran totalment aïllats de la Terra per culpa d’un fragment del mateix cometa.
I per últim, però no per això menys important, el cinema d’animació, una de les secciones predilectes de qui escriu aquestes línies. El despertar sexual en la seva adolescència tindrà la seva representació amb Spermageddon de Tommy Wirkola, qui causà furor a Sitges amb la seva saga Zombis Nazis; i amb Schirkoa: In Lies We Trust tindrem una bona ració distòpica disfressada d’utopia al més pur estil de George Orwell i 1984. I l’espanyola Mariposas negras ens parlarà d’un futur bastant negre degut a un canvi climàtic que forçarà migracions massives, alhora que en un moment més present, però igual de pessimista, ens situarà Sauvages, aventura ecològica amb rerefons dels perills de la desforestació. Però no tot serà tan tràgic ni autocrític, també hi haurà lloc per la màgia. L’anime Ghost Cat Anzu promet ser un dels productes més interessants de l’any, i l’animació xinesa avança amb passos de gegant amb The Umbrella Fairy i The Storm, on de ben segur que l’ombra de Ghibli es notarà lleugerament. I no podem oblidar l’antibelicista The Glassworker, la primera pel·lícula d’animació tradicional feta al Pakistan, junt amb Memorias de un Caracol, la nova proposta stop-motion del creador de la tragicomèdia negríssima Mary & Max.
En resum, quasi 400 títols per a tots els gustos al llarg d’11 dies en què Sitges es convertirà, un any més, en la capital mundial del cinema fantàstic. I a L’Escriba hi serem, un any més. per explicar-vos tot el què ens sigui possible.
