Venint a San Sebastián acreditat pel Festival Nits, alguna pel·lícula d’aquest estil havia de caure. Stars and the Moon (Xina, 2024), la segona obra de Yongkang Tang, ens presenta una trama aparentment senzilla: en Xingxing, un estudiant d’un poble remot, s’obsessiona amb la idea de veure extraterrestres, i ho farà a qualsevol preu, malgrat els dubtes del seu entorn. Aquesta premissa, amb el seu punt de partida humil i íntim, serveix de portal a una reflexió més profunda sobre la infantesa i la innocència.
La trama, tot i molt interessant, és en realitat l’aspecte menys important de Stars and the Moon. La força del film recau en els seus personatges i les seves relacions. Tang els dibuixa amb una delicadesa subtil, retratant-los com a persones de poques paraules, però immensos en els seus gestos. Aquesta narrativa permet a l’espectador projectar les seves emocions a cada personatge.
Amb una direcció calmada i reflexiva, Tang ens introdueix un món que sembla fet per perdre-s’hi. Les seves imatges estàtiques ens transporten a paisatges plens de calma, com si cada escena portés una promesa d’una cosa desconeguda; la sensació que realment poden passar fets gairebé fantàstics en qualsevol moment. Aquesta qualitat pràcticament hipnòtica fa que ens endinsem completament en la història, deixant-nos portar per aquesta cadència pausada. A través del seu enfocament nostàlgic, la pel·lícula aconsegueix despertar en l’espectador records d’una infantesa que tots, d’alguna manera, hem viscut: la curiositat, les ganes d’aventures impossibles o les ganes de trobar l’extraordinari.
Stars and the Moon ens ofereix pràcticament dues hores de pel·lícula ambient, perfectes per desconnectar de la rutina durant una estona, i transportar-nos a un món paral·lel ple d’il·lusions i amb les emocions a flor de pell.
