Tinc un nou heroi a la meva vida, des de fa poc, Daniel Solé, traductor al català de Els anells del poder. Au, ja ho he dit. La meva nova obsessió és la sèrie basada en l’univers Tolkien. Com a fan incondicional declarada de l’autor, pocs esdeveniments em produeixen tan de goig com l’estrena d’una nova aventura èpica a la Terra Mitjana. Però el clímax absolut va ser quan vaig saber que es doblaria al català. Soc de les persones que, crec que per sort, domina més d’un idioma i, si puc, intento mirar-me les obres en versió original. Ara bé, si m’agraden i les vull tornar a veure, sempre ho acabo fent en un idioma diferent. M’agrada comparar les traduccions i les adaptacions. Fricades de traductora, suposo. Però, amb Els anells del poder he anat directament al català per un fet molt simple. Alerta que ve un flaixbac.
L’any 2001 jo tenia 11 anys. No havia sentit parlar mai de El senyor dels anells, però ja llavors m’encantava llegir i anar al cine. Recordo perfectament que eren vacances de Nadal, la mare i el meu germà es van quedar a casa, però el pare em va convèncer per anar al cine. No crec que li costés gaire perquè jo al cine m’hi apuntava sense gaires esforços. Recordo sortir de veure La comunitat de l’anell meravellada, extasiada i molt entusiasmada. I sí, la vam veure en català. En arribar a casa, el meu pare em va posar sobre la taula els treus volums de l’obra de Tolkien, en català. He de reconèixer que em va costar molt llegir-los, però amb esforç, paciència i temps ho vaig aconseguir i em van encantar. Tolkien em va obrir les portes d’un món que m’encantava. Cada Nadal durant els següents dos anys anàvem a veure una nova entrega. Quina llàstima que només en fossin tres, però.
Per sort, encara s’apostava força per doblar al català algunes pel·lícules que no fossin d’animació i passar-les al cinema. Només per això, nostàlgia o tarannà, vaig córrer a buscar Els anells del poder en català i… Sorpresa! Molt grata sorpresa! Quina traducció! Quin guió! Quin doblatge! Els responsable? L’estudi Deluxe i el seu director Marc Zanni (més conegut popularment com a Son Goku a Bola de drac Z) qui també se’l pot reconèixer posant veu a algun personatge secundari.
El doblatge no ha estat exempt de rebre algunes crítiques, la majoria en el sentit que es fan servir alguns mots que no són d’ús habitual en català i pertanyen a un altre registre no estàndard o fins i tot potser a varietats dialectals, geogràfiques i generacionals, però que queden lluny del “parlar de carrer”.
Hi ha gent que continua sense entendre que a #ElsAnellsDePoder cada raça parla diferent i que els peupilosos no poden dir “gilipollas”. https://t.co/qb18VBbDcl
— Doblatge en català (@DoblatgeCatala) September 6, 2022
“Engrut”, “esllanguir-se”, “balba”, “sotjar”, “atènyer”, són només alguns dels exemples que apareixen a la sèrie i us convido a consultar aquest fil per descobrir-ne més.
T’has començat El Senyor dels Anells: Els Anells de Poder en català a @PrimeVideo i et grinyola alguna paraula que hi surt i no entens?
Repassem el primer capítol: Una ombra del passat!
[Alerta per enfilall] @Desdelsofa_cat @DoblatgeCatala https://t.co/JVRSpGtVfe
— Marc Carbonés i Alfaro (@carbo_20) September 2, 2022
A parer meu, aquí rau precisament la gràcia de tot plegat. Que elfs, nans, humans i peupilosos parlin diferents registres de la llengua dota la sèrie de profunditat, versemblança i magnetisme lingüístic. Em resulta certament curiós el fet que en anglès s’han emprat diferents accents, cosa que ha fet enfurismar als irlandesos, accent que s’atorga als peupilosos. No obstant això, en català s’ha decidit utilitzar diferents registres per no haver de jugar entre el mallorquí, el valencià, el català central, el de l’est i tots els altres. Una tasca molt digna i lloable, ja que la considero d’allò més complicada. Així doncs, és fàcil distingir la parla més formal i culta dels elfs, en contraposició amb la dels peupilosos que és molt més tafanera, juganera i, si es vol, pròxima a parlar tradicionals, però sempre apartant-se molt del “català de carrer” que trobem en la nostra quotidianitat, perquè, de fet, la Terra Mitjana és molt lluny de les nostres vides.
Ara bé, tal com comenta Solé, no és només un tema del català, sinó que la traducció s’ha fet intentant mantenir l’estil lingüístic que Tolkien conferia a les seves obres. No es tracta de fer que el català sigui fàcil per a tothom, es tracta que el català, igual que al resta de llengües, sigui ric en contingut. El traductor també comenta que s’han tingut en compte altres obres ja traduïdes en català de Tolkien, com les de Francesc Parcerisas, El senyor dels anells i El hòbbit i les de Dolors Udina, El Silmaríl·lion i Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana, dos traductors que ja van fer una feina ingent per adaptar molts termes inventats per l’autor original de l’obra. De la mateixa manera, s’ha mirat de defugir els castellanismes, anglicismes, i altres barbarismes que ara conviuen amb el català.
Sigui com sigui, i des d’una perspectiva personal, aquesta sèrie m’ha captivat, tant per com es mostra, pel que explica i per com s’explica en català. Tindré una feina ingent d’anar canviant de llengua per anar comparant cada idioma com ha tractat els aspectes, però de ben segur que xalaré de valent.
