Edward Berger torna a la pantalla gran després del gran èxit All Quiet on the Western Front amb un thriller religiós que es mou entre les ombres del poder i la fe: Conclave (2024). En aquesta nova pel·lícula, Berger ens submergeix en el misteriós procés d’elecció del nou Papa, oferint una mirada intensa als secrets que es desenvolupen darrere dels murs del Vaticà. Amb la seva direcció precisa i un domini clar de la tensió dramàtica, Berger aconsegueix transformar una situació aparentment estàtica en una trama vibrant, plena de suspens i dilemes morals profunds. El seu ús intel·ligent dels espais tancats i el silenci aporta una sensació palpable de claustrofòbia, que manté l’espectador al límit en cada moment.
Amb un guió adaptat del llibre homònim de Robert Harris, tot i plantejar-nos el film com thriller religiós, la trama transcendeix aquest àmbit per convertir-se en un estudi profund sobre les dinàmiques del poder. Jocs d’influències, filtracions i traïcions, l’elecció del mal menor i les lluites per l’autoritat podrien aplicar-se fàcilment a qualsevol altre escenari, com podria ser un procés electoral o altres contextos de governança global. Conclave aconsegueix oferir una reflexió quasi universal sobre les estratègies i tensions inherents a qualsevol lluita de poder.
Una direcció impecable i una banda sonora subtil, però impactant, Berger
aconsegueix crear una atmosfera de suspens que embolcalla cada moment del film. El seu ús del silenci i els diàlegs continguts ressalta la tensió creixent entre els cardenals, on cada mirada i gest amaga intencions profundes. La pel·lícula explora temàtiques com el poder, la fe i la moralitat, convidant l’espectador a reflexionar sobre els jocs de control i les responsabilitats que es porten a terme dins la institució eclesiàstica. Berger, com és habitual en el seu estil, combina el drama íntim amb una posada en escena majestuosa, aconseguint mantenir l’audiència captivada fins al desenllaç final. Cal destacar també l’edició de Nick Emerson (Emma, 2020, o Lady Macbeth, 2016), meticulosa en totes les seves escenes, tallant quan és justament necessari, que acaba de perfilar aquesta tensió tan rellevant en el context d’aquest film.
