Poques vegades es troba un dels llibres de la teva vida i, sí, espero que n’hi hagi molts més, però el cert és que aquest segur que és dels primers candidats a la relectura. Va ser la proposta d’un dels clubs de lectura en els quals participo. Vaig començar la lectura sense cap més context que el de la contra de l’edició catalana i quina sorpresa!
Publicada originalment el 1965, Stoner de John Williams és una d’aquelles novel·les que, tot i passar inicialment desapercebuda, ha aconseguit amb el temps el reconeixement que es mereix. La seva aparent senzillesa amaga una profunditat extraordinària, i això la converteix una obra mestra de la literatura contemporània.
La novel·la narra la vida de William Stoner, un home humil que descobreix la seva passió per la literatura mentre estudia a la universitat de Missouri. Malgrat les dificultats econòmiques i emocionals, esdevé professor universitari i dedica la seva vida a l’ensenyament. No obstant això, la seva existència es veu marcada per la solitud, un matrimoni infeliç i les tensions acadèmiques. La història de Stoner no té grans girs argumentals ni moments èpics, però és precisament en aquesta quotidianitat on rau la seva força.
Williams construeix un retrat commovedor d’un home que, tot i les seves limitacions i fracassos, es manté fidel als seus principis. La novel·la tracta temes com la vocació, la resignació, l’aïllament i la recerca d’un sentit enmig de les adversitats. L’autor ens mostra com, tot i viure una vida discreta i aparentment insignificant, Stoner troba una forma de plenitud en la seva passió per la literatura. Així mateix, la novel·la també ens parla de la inevitabilitat del fracàs i de com, tot i els esforços del protagonista, la seva vida està marcada per la frustració i l’acceptació.
L’altre gran encert de la història és l’estil sobri, precís i elegant de John Williams. No hi ha artificis narratius ni exageracions emocionals. Amb una prosa despullada, però profundament emotiva, l’autor aconsegueix transmetre amb subtilesa l’interioritat del protagonista. La seva capacitat per descriure amb delicadesa els moments més petits i significatius de la vida de Stoner fa que el lector es connecti emocionalment amb ell. Cada decisió, cada sentiment reprimit i cada petit gest està carregat d’un pes existencial que ressona amb el lector de manera poderosa.
Un dels grans encerts de la novel·la és la seva estructura lineal i clara. La narració avança seguint el pas inexorable del temps, reflectint la realitat d’una vida que es consumeix entre expectatives incomplertes i moments de breu felicitat. Aquesta aparent simplicitat amaga una gran profunditat psicològica i filosòfica. La novel·la, amb la seva implacable progressió, ens mostra la vida de Stoner com una mena de tràgic destí en què l’amor, la família i la carrera professional són fonts tant d’alegria com de dolor.
El ressorgiment de Stoner a partir del segle XXI ha fet que molts lectors descobreixin aquesta petita joia. La seva popularitat creixent ha estat impulsada per la seva universalitat: és una història sobre el pas del temps, la frustració i la bellesa de les petites coses. Tot i que el protagonista no assoleix grans fites, la seva vida té un sentit i una dignitat que la fan profundament humana. La seva solitud, lluny de convertir-se en un lament, esdevé una forma de resistència davant un món que no sempre reconeix el valor dels més humils.
Potser Stoner no serà la novel·la de la teva vida, però dubto molt que et deixi indiferent. És una obra que convida a la reflexió sobre la condició humana i que ens recorda que, fins i tot en la vida més discreta, hi pot haver una bellesa immensa. A més, la lectura ens obliga a enfrontar-nos a la nostra pròpia fragilitat i a qüestionar què significa realment viure una vida plena.
