Pels amants del cinema d’acció sud-coreà com jo, és un goig veure que Hollywood no li ha pujat al cap al gran (en tots els sentits) Ma Dong-Seok o Don Lee, com preferiu dir-li. I és un goig veure com el que va començar com una gran pel·lícula policíaca en què el seu paper el declarava oficialment com “el Bud Spencer coreà”, The Outlaws, continuava amb la seva segona part, The Roundup, de la qual en vaig parlar fa just un any a l’anterior Festival de Sitges. Doncs bé, ha passat un any i ja tornem a tenir per les pantalles del Garraf la tercera entrega d’una saga que, ja ho sabem del cert, no s’acaba aquí ni de bon tros.
Titulada en castellà Fuerza Bruta: sin salida té un títol internacional com si fos una seqüela de la segona pel·lícula: The Roundup: No Way Out. Però tret d’aquest embolic de naming, no guarda cap relació amb cap anterior entrega més enllà de repetir els personatges protagonistes en un nou cas, aquest cop una trama d’assassinats que implica tràfic d’una nova droga sintètica, la yakuza japonesa i un cap de policia corrupte que impedirà la correcta investigació del cas i que sumarà (moltes) dificultats als moviments dels nostres protagonistes.
No hi ha res nou en aquesta tercera entrega que no hàgim vist anteriorment. Ni fa falta, ja que té tots els ingredients per fer que el Retiro de Sitges s’omplís de gom a gom per odiar els villans del film (un clàssic de la saga: els dolents són molt dolents i molt violents), embogir a cada mastegot amb la mà oberta que propinava el nostre protagonista, riure amb tots els moments humorístics, gaudir de la frenètica i seca acció dels blockbusters sud-coreans, i celebrar una escena postcrèdits que anuncia ja una quarta entrega. Tot en uns molt ben acotats 100 minuts de pel·lícula que passen en un sospir.
La pel·lícula va ser presentada pel seu director, Sang-yong Lee, qui ja va dirigir la segona part i qui s’encarregarà també de la quarta. El director va tenir un detall que va ser agraït per tot el públic del Retiro de Sitges i que no sempre succeeix: ell mateix va anunciar que es quedaria a tota la projecció per gaudir de la seva pel·lícula vivint la reacció del públic occidental, que el va elogiar dempeus després de la projecció. A més, a títol personal vaig tenir la sort de creuar-me’l a la sortida i el vaig assaltar per fer-m’hi una fotografia.
Sang-yong Lee és un grandíssim director de comèdies d’acció i molt proper que sempre té un somriure a la cara. Ell és l’artífex d’una de les grans sagues d’acció, no només de Corea del Sud, sinó del cinema en general.
