A tots aquells que vau gaudir de The Outlaws, ja fós al Festival de Sitges com a les Nits Orientals de Vic, sabreu que aquesta pel·lícula que barreja acció policíaca i humor (tot i basar-se en la història real d’una guerra ultraviolenta de clans) va encumbrar Ma Dong-Seok, també conegut com a Don Lee, com a Bud Spencer coreà. Doncs bé, The Roundup, n’és la seqüela, ja que tot i que argumentalment no té res a veure amb la primera, l’equip policial és el mateix que el de The Outlaws.
Aquí, el personatge de Ma Dong-Seok i el seu cap hauran de viatjar a Vietnam per a repatriar un delinqüent coreà fugit que inexplicablement s’ha entregat al consulat coreà. Aviat ambdós descobriran que el repatriable està fugint d’un terrorífic assassí coreà que es troba a Vietnam i, tot i no tenir jurisdicció, li intenten anar al darrere. Expulsats i repatriats tots de nou a Corea, un magnat decidirà venjar-se per l’assassinat del seu fill i contractarà uns sicaris per matar a aquest perillós criminal, però sortirà airós i tornarà a Corea d’incògnit per eliminar tothom que ha volgut matar-lo o capturar-lo. Dit així, potser no ho sembla, però a part d’una acció absolutament vertiginosa i en un brutal crescendo sense temps per a respirar, el film té una càrrega humorística molt (però molt) marcada, i si a The Outlaws el nostre Bud Spencer es prenia la justícia per la seva banda i era tàcitament implacable, aquí directament sembla immortal i amb una força sobrehumana (potser el seu paper a The Eternals hi té alguna cosa a veure?).
En conjunt, The Roundup és un autèntic blockbuster coreà, amb tots els ingredients posats en safata de plata per ser un autèntic espectacle: un protagonista gegant amb un carisma tant o més gegant que ell, una vessant humorística molt ben aprofitada sense caure en la paròdia o en l’excés de bromes, i unes seqüències d’acció que van des de tirotejos i cops de puny a persecucions via tota mena de vehicles, totes elles brillantment coreografiades i en una intel·ligent presentació que fa que cada seqüència sigui més èpica que l’anterior. I tot en menys de 2 hores increïblement àgils, un gran encert en una cinematografia com la coreana, on sovint tota pel·lícula supera amb facilitat els 120 minuts de metratge.
