Ja feia temps que tenia la vista posada en l’obra d’Ernaux. El cop definitiu va arribar aquest setembre, quan vaig saber que Angle publicava L’esdeveniment, una història que de seguida em va atraure. Ja sabeu… aquell magnetisme que tenen alguns llibres, que sense saber per què tens clar que els has de llegir sí o sí i com més aviat millor. Dos dies després de tenir-lo ales mans, Ernaux guanyava el Premi Nobel de literatura. Un senyal de l’univers? No ho sé, però era el moment de començar-lo. I quina joia, després de llegir-lo, confirmar que aquell llibre era perfecte per a tu! De fet, L’esdeveniment se’n va, juntament amb Delphine de Vigan i el seu Nada se opone a la noche (Res no s’oposa a la nit en català) al podi de les millors lectures de l’any. No ho faig gairebé mai, perquè crec que d’alguna manera s’esbudella el llibre, però no m’he pogut resistir la temptació de deixar-vos algunes frases inoblidables. Us demano perdó per avançat.

Tot i que és el meu primer Ernaux, és vox populi que seva producció literària és eminentment autobiogràfica. I és potser això el que fa que L’esdeveniment sigui tan ferotge i descarnat. L’obra que ens ocupa tracta d’un avortament clandestí −el SEU avortament− a la França dels seixanta, quan encara era il·legal a més d’un tabú i una pràctica estigmatitzada. “Ni ell ni jo vam pronunciar ni un sol cop la paraula avortament. Era una cosa que no tenia espai en el llenguatge”. Si no té nom, si no es diu, no existeix, no hi és.

A més d’aquest tall autobiogràfic, en aquesta obra hi trobarem una forta aroma política. De les seves pàgines se’n desprèn un biaix de classe: “Noies com jo fèiem perdre el temps als metges. Sense diners i sense contactes −si no, no haurien anat a parar a les seves consultes−, aquestes noies els obligaven a recordar la llei que podia enviar-los a la presó”. I justament aquest biaix de classe és el que posa sobre la taula la necessitat de fer lleis que protegeixin les dones i les decisions que prenen sobre els seus propis cossos, ja que legalment o il·legal, les dones avortaran malgrat que fer-ho pugui implicar un perill per a les seves vides. La pròpia Ernaux ho va fer “No volia haver d’acudir a un metge, fins aleshores me n’havia sortit sense ells. Vaig voler posar-me dreta, només veia pampallugues, vaig pensar que em moriria d’una hemorràgia”.

Però el que més destacaria de l’obra és la confusió, la obnubilació, el neguit i la desesperació d’aquells mesos de la vida de l’autora. Un desordre i una alteració que es trasllada a la seva prosa i que toca la fibra de tothom que la llegeix: “Els mesos posteriors s’embolcallen en una llum irreal. Em veig pels carrers caminant contínuament”L’esdeveniment és un llibre que es llegeix amb el cor encongit i, si no em creieu, mireu: “L’endemà al matí, em vaig estirar al llit i em vaig introduir l’agulla de fer mitja dins el sexe amb precaució.[…] me’n vaig adonar de seguida que no aconseguiria fer-ho sola”.

Amb aquestes pinzellades ja us podeu fer una idea de la magnitud d’aquest llibre i de la seva necessitat. Tot i que potser no és un llibre per a tothom, crec fermament que tothom l’hauria de llegir. L’autora no ens estalvia cap mena de detall sobre el procés. Què val, què implica, com se sent… “Sentia orgull. Segurament el mateix que els navegants solitaris, els drogats i els lladres, el d’haver anat allà on els altres no es plantegen mai anar”. Una lectura breu, però molt intensa; d’aquelles que no s’obliden fàcilment.

A més de llegir el llibre −sé que molts ho fareu−, podeu veure l’adaptació al cinema que se’n va fer el 2021 amb el mateix títol. Una altra pel·lícula que tracta el tema d’una forma molt realista i crua és Never Rarely Sometimes Always (en castellà Nunca, casi nunca, a veces, siempre), film que vaig descrobrir aquest estiu i que definitivament em va trasbalsar. Tot i que la protagonista no passarà per un avortament il·legal, haurà de viatjar a un altre estat per poder-ho fer de forma segura. Efectivament, no serà una empresa fàcil.

 Agradarà a…

Qui tingui curiositat per saber què implica a tots els nivells un avortament il·legal.

No agradarà a…

A aquells que vegin l’avortament com fa 40 anys i no siguin capaços de tenir en compte la voluntat i les circumstàncies de les dones que no volen ser mares.

 

AnteriorGuanyadors dels Premis Gaudí 2023
SegüentCrítica de “The Roundup”. Festival de Sitges 2022
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.