La col·lecció juvenil de Llibres del Delicte segueix creixent i s’enlaira. Ja us vam parlar d’Entre nosaltres, d’Aina Huix. En aquesta ocasió, hem tingut entre mans Som uns pringats, d’Empar Fernández, que tot i no ser un llibre negre a l’ús farà les delícies dels joves de 1r d’ESO més conscienciats.
La novel·la té com a protagonista en Rosendo Luppo, un jove que va d’aquí cap allà amb la seva família a causa dels trasllats per feina del seu pare. Al llarg de la seva vida educativa, Luppo ha passat per diferents escoles i sap com de difícil és ser “el nou”. Ara, comença l’institut i al nou centre les coses no comencen gaire bé, perquè hi ha una colla de brètols que riuen del seu nom. La cosa millora quan es troba amb altres pringats que, com ell, també són objecte de mofa, i fan una petita colla. La tensió entre els “malotes” i els pringats anirà in crescendo al llarg de les 139 pàgines que ens ofereix l’autora. Una tensió, que saltarà pels aires i forçarà els pringats a actuar per posar fi al regnat despòtic dels bandarres.
Som uns pringats té com a tema principal l’assetjament escolar, però de retruc es toquen les noves tecnologies i com els telèfons mòbils han dificultat la vida a les escoles i les relacions humanes. Són una eina perillosa, que en males mans, poden fer molt de mal. Un vídeo o una imatge d’un mal moment que comença a circular et pot destrossar siguis adolescent o no. La precarietat laboral i la immigració també hi apareixen, però de forma més subtil.
Pel que fa als personatges, es podria dir que són una mica arquetípics, però des de la meva experiència com a docent, la realitat va bastant per aquí. És innegable que els grossos, els massa bons estudiants, els immigrants i els que tenen un nom una mica diferent acostumen a ser motiu de burla. Que de vegades no és així? Cert. Tot i això, Empar coneix la realitat de les aules, la diversitat que hi ha i el pa que s’hi dona i ho reflecteix a les mil meravelles a la seva novel·la. Fins i tot el tarannà dels professors està molt ben representat. M’agradaria afegir que hi ha personatges d’aquesta colla de pringats que apareixen poc o tenen un paper poc rellevant. Potser no hauria calgut fer-los aparèixer. No fan nosa, perquè contribueixen a generar ambient, però tampoc fan servei.
Com a crítica, potser li retrauria que no sigui un llibre negre. Jo diria que és més aviat una novel·la d’aventures adolescent. Però funciona, i passes una bona estona. Crec que els adolescents s’hi poden sentir identificats i interpel·lats en tots els sentits. Esperem poder viure més aventures amb aquesta colla de pringats.
Agradarà a…
Als joves que vulguin veure com una colla de pringats lluita contra els “malotes”.
No agradarà a…
Qui busqui una novel·la negra clàssica.
Portada