Un gran festival, compactat en 4 intensos dies per poder fer front a la seva celebració en aquest 2020 tan convuls per la Covid-19. 4 dies de gran amor pel cinema, amor per la cultura, i sobretot, una organització i uns voluntaris totalment entregats a la causa. I 4 dies d’un públic exemplar i comprensiu, amb unes ganes enormes de gaudir del certamen i de què tot sortís bé. Això seria, en un tuit, el què van ser aquestes darreres Nits de Cinema Oriental de Vic 2020, celebrades del 23 al 26 de juliol a la capital d’Osona. Però hi ha més. Molt més.

Els companys de L’Escriba han estat ressenyant els grans films que hem pogut gaudir aquesta edició: des de l’espectacular cloenda amb la preestrena de Ip Man 4, a la potentíssima Sheep Without a Shepherd, remake de l’índia Dryshiam que es va endur tots els premis possibles; sense oblidar la gran barreja de gèneres de Tunguska Butterfly que significava el comiat del cinema d’Asami (premi d’honor d’enguany, i qui dedicà al festival un video seu divertidíssim), la bona dosi de terror de la coreana The Closet, ni el bany de llàgrimes encantador que és Because of You (on llàstima del Coronavirus, perquè més que mai ens calia a tots una abraçada al sortir de la sala). Un repertori total de 25 pel·lícules d’on no puc deixar de destacar el western indi Sonchiriya, ni la comèdia romàntica tailandesa Friend Zone ni l’esbojarrada Promare, tota una onada d’aire fresc en l’anime japonès. Però jo volia parlar, sobretot, de l’altra cara del festival: el festival mentre el projector no estava en marxa, de la seva excel·lent posada en marxa i l’exemplar organització i protocol que es va implantar i respectar. Perquè si hi havia 25 pel·lícules, hi va haver 25 desinfeccions de sala, 25 dosis de gel hidroalcohòlic en entrar al Cinema Vigatà i 25 dosis més en sortir-ne, degudament servides pels voluntaris. Com deia sovint en Quim Cruselles, alma mater de les Nits: “un gel que et destrossa les mans, però que et salva la vida”, un slogan del què no sé com no es van fer samarretes per la zona de marxandatge. I tot sempre amb mascareta, respectant el metre i mig de distància a les cues, i deixant seients lliures al davant, al darrera i als costats d’on seies. Tothom col·laborava perquè tot anés com havia d’anar. Sí, costava comentar les pel·lícules, i costava aguantar les ganes d’ajuntar-te amb la gent com faries normalment, sobretot entre pel·lícules. Però si l’organització i els voluntaris es van mantenir ferms en el protocol, públic i premsa vam respondre no només respectant les normes sinó, a més, fent-ho amb zero queixes, i mantenint un gran aforament a totes les sessions, tot i estar reduït a un màxim del 50%. Així dóna gust organitzar i gaudir de les Nits!

I què dir dels esdeveniments paral·lels. La recepció per acreditats i indústria (no hi havia convidats aquest any, és clar) es va fer com sempre, tot i que hibridant presència presencial com telemàtica, i es va mantenir el boníssim dinar amb productes locals. I el cinema a la fresca, l’ànima del festival? Es va celebrar, i de quina manera: les tres nits a La Bassa van esgotar entrades i sopars, tot un èxit de convocatòria que demostra les ganes que tenia tothom de festival. I tot sempre amb un ferri control de l’aforament amb reserva anticipada tant d’entrada com de sopar, amb el públic de nou completament implicat en la causa, mantenint distàncies i amb la mascareta posada, i gaudint tant de les pel·lícules com de les tradicionals exhibicions de Bollywood, Karate, Tae Kwon-Do i Taichi, que es van seguir fent amb totes les precaucions. Repeteixo: hi havia ganes de Nits.

Fent una lleu referència a Interstellar, no se sabia si era possible, però era necessari. I un total de 4.500 espectadors, amb 12 activitats que van exhaurir entrades i amb les associacions i les entitats culturals seguint apostant i aportant al festival tant com poden, han demostrat que va ser possible. I amb el doble d’abonaments complets de Nitòman venuts que a l’edició passada. Sense dubte, aquesta XVII edició del Nits de Cinema Oriental de Vic serà recordada per especial, amb gran programació i millor gent, però sobretot per haver estat un exemple a seguir, tant d’organització com de públic. Definitiva i realment, la cultura segura no s’atura. Felicitats, equip de les Nits.

Comparteix
Anterior“Ip Man 4”. Festival Nits de Cinema Oriental
Següent‘Unorthodox’
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.