Ja començo a estar acostumada (o malacostumada) a veure sempre una pel·lícula sobre el cinema a les Nits de Cinema Oriental de Vic, el festival que ens apropa les estrenes asiàtiques a occident (i bona sort en tenim). Anys anteriors ens han ofert Anime supremacy (2022) o Red Post on Escher Street (2020). I aquestes altures jo començaria a trobar a faltar aquest tipus de films si no en pogués veure un.
La 21a edició del certamen ens ha portat Single8, una pel·lícula potser més modesta que les esmentades anteriorment, però que no per això la fa pitjor. Kazuya Konaka escriu i dirigeix una història sobre el pas de l’adolescència a l’època adulta ambientada a la dècade dels 70. Els protagonistes són un grup d’estudiants d’últim any de secundària obsessionats amb Star Wars. Com a projecte per a la setmana cultural proposen gravar una pel·lícula de ciència-ficció. Càmera de 8 mm en mà intentaran posar fil a l’agulla.
La part més interessant del film és sens dubte l’argumental. La creació d’un film des de zero i explicada de manera que els adolescents ho puguin entendre. A través d’una pel·lícula de i per a adolescents ens empassem una classe magistral sobre cinema. És molt interessant com inicialment, l’alumnat presta poca atenció al guió i a la història i com un professor més o menys entregat a la causa, els va guiant amb terminologia pròpia de la literatura: trama, espais, arquetips, estructures…
És una carta d’amor al cinema amateur i a l’època en què la passió per la creació audiovisual superava les limitacions tecnològiques. Visualment, Single8 fa ús de filtres i tècniques que evoquen l’estètica del cinema dels anys 70, amb una atenció al detall que immergeix l’espectador en aquesta era passada. A més, la pel·lícula transmet una sensació de calidesa i camaraderia entre els personatges, fent que el viatge creatiu resulti emotiu i inspirador.
Tot i que la narrativa pot semblar previsible en alguns moments, Single8 brilla per l’autenticitat i per l’homenatge a una època en què el cinema era més que un art: era una forma de somiar. Per a aquells que tenen passió pel cinema i aprecien les històries sobre els inicis de la creació audiovisual, aquesta pel·lícula és una petita joia que val la pena descobrir.
