La Dinastía del Diente de León (The Dandelion Dynasty) és una tetralogia (tot i que narrativament és més semblant a una trilogia) de fantasia èpica i ressò internacional pel seu enfocament únic dins el gènere. Originalment es va pensar en tres volums, però finalment es va ampliar a quatre llibres per la seva extensió: La gracia de los reyes, El muro de las tormentas, El trono velado i Huesos que hablan (tots publicats a la col·lecció Runas d’Alianza Editorial. La saga destaca per una intel·ligent fusió de mitologia, tecnologia, intriga política i exploració de la naturalesa humana. I tot aquest còctel de bons elements inspirat en la Xina medieval.
L’autor, Ken Liu, és un escriptor i traductor estatunidenc d’origen xinès (Lanzhou, 1976) de fantasia i ciència-ficció. Els seus relats s’han publicat en algunes de les revistes més prestigioses del seu àmbit com F&SF, Asimov’s, Lightspeed, Analog o Clarkesworld. Destacaria la seva obra El zoo de papel y otros relatos (2011), una tendra i emotiva història de realisme màgic sobre els problemes d’identitat cultural i que es va convertir en el primer treball de ficció en haver guanyat simultàniament els premis Nébula, Hugo i el Mundial de Fantasia. Pel que fa als seus dots de traductor, per la seva traducció a l’anglès de l’obra El problema de los tres cuerpos, del també autor xinès Liu Cixin, va ser guardonat amb el premi Hugo l’any 2015. A tot això, malgrat se’n desconeixien més detalls, Variety va anunciar un any després de la publicació del primer llibre que DMG Entertainment havia comprat els drets mundials de la La Dinastía del Diente de León per produir-ne una adaptació cinematogràfica. De materialitzar-se el projecte, podria esdevenir tot un èxit!
A continuació, desglosso breument els quatre llibres de la sèrie per fer-vos-en un petit tast i ajudar-vos a decidir si agafar-la o no com a lectura de capçalera durant els pròxims mesos.
Respecte al primer dels volums, titulat La gracia de los reyes (The Grace of Kings), publicat l’any 2015, la narració ens transporta al vast món de Dara, un arxipèlag on ràpidament, des de les primeres pàgines, es desplega una narrativa èpica sobre el sorgiment d’un nou ordre. Els dos personatges principals, els amics Kuni Garu i Mata Zyndu, comencen essent aliats i rebel·lant-se contra el poder d’un emperador tirànic. Tot i això, a mesura que transcorre la història, les seves diferències els portaran a enfrontar-se per l’hegemonia del nou imperi que sorgeix de les cendres en un duel final apassionant. En aquesta primera història, Liu entrellaça hàbilment llegendes, mitologia i tecnologia per recrear tota una epopeia clàssica, però en aquesta ocasió des d’una perspectiva més fresca i moderna. La novel·la destaca per les seves dinàmiques i lluites de poder, decisions morals, personatges magnífics però alhora del tot humans (dèbils i corruptes), amors purs i compromesos, déus presumptuosos i gelosos, ginys i artefactes de tota mena, i monstres voladors i criatures marines. Per tot això, La gracia de los reyes va ser finalista al premi Nébula i guanyadora del Locus el 2016.
En la segona entrega, El muro de las tormentas (The Wall of Storms, 2016), Ken Liu amplia el món de Dara tant geogràficament com temàticament. Així, la història continua centrant-se en l’emperador Ragin, que es veu enfrontant, després de la seva victòria a la Guerra del Crisantem i la Dent de Lleó, la difícil tasca de fer realitat els seus ideals de justícia i conservar el poder sota rivalitats i pressions internes i amb l’amenaça Lyucu a les portes del regne. Els personatges del primer llibre i d’altres que es van afegint a la trama naveguen per provar de sortir indemnes pel laberint d’intrigues polítiques i dilemes personals que se’ls van plantejant. El muro de las tormentas continua explorant temes com el lideratge, la responsabilitat i les conseqüències del poder, i manté l’enfoc en unes relacions humanes i estratègies polítiques cada vegada més complexes. Mentrestant, la incorporació de noves tecnologies i tàctiques militars afegeix una capa més de profunditat a una narrativa perspicaç que acaba conformant una trama rodona i una perfecta avantsala dels dos últims episodis de la història.
Per últim, els llibres tercer i quart (que son en realitat dos volums d’una mateixa història final) són El trono velado (The Veiled Throne, 2021) i Huesos que hablan (Speaking Bones, 2022), respectivament. Al llarg de les seves pàgines, es conclou la saga amb una narrativa encara més ambiciosa que la dels dos llibres anteriors. Aquí, l’autor explora, si cap encara, més les seqüeles de les decisions preses pels líders de Dara, mentre que es torna a trobar en perill la delicada pau que amb tant esforç s’ha anat construint. Liu no només segueix desenvolupant els personatges principals de la trama, majoritàriament dones que conspiren al costat dels homes, sinó que també introdueix elements de realisme màgic i 
ciència-ficció que acaben d’enriquir el ja complex teixit del món que se’ns presenta en els dos primers llibres de la saga. Sense ànim de fer spoiler, les aventures a Dara culminen de forma èpica, quasi lírica, i segueixen abordant qüestions de llegat, identitat cultural i el cicle interminable de creació i destrucció a què ens té acostumats la resistent i creativa (però també imperfecta) espècie humana.
Menció a part mereixen les criatures sobrenaturals i invencions tecnològiques ideades per Liu. Amb bèsties sobrenaturals com els garinafins, ferotges dracs alats amb banyes de cérvol cavalcats per guerrers expressament entrenats d’una civilització primitiva opressora els recursos de la qual s’esgoten i que vol conquerir les riques terres de Dara; o les crubens, balenes-unicorn dotades d’una poderosa banya que poden enfonsar vaixells i que solquen els mars al voltant de l’arxipèlag de Dara. Així mateix, entre d’altres invencions tecnològiques dignes d’eres més avançades, prenen protagonisme en diversos passatges els imponents vaixells-ciutat, capaços de transportar milers de soldats i maquinària de guerra en pos de noves conquestes; àgils i ràpides aeronaus d’atac habilitades per llançar foc i fabricades amb bambú i seda; o bé submarins dissenyats talment crubens mecàniques per desplaçar d’amagatotis i de forma eficient tropes de soldats per sota l’aigua.
Com a valoració global, la saga La Dinastía del Diente de León és una sèrie de novel·les que conformen una obra monumental sobre un món fantàstic d’inspiració oriental. Una obra èpica i molt destacable per la fusió original de mitologia, política i tecnologia que aconsegueix el seu autor. Ken Liu teixeix una narració vibrant i un món extremadament ben detallat, farcit de personatges profundament humans i d’històries que giren entorn a problemes universals de poder, lleialtat i moralitat. S’hi narren també desafiaments sobre les convencions de gènere i la integren elements culturals i filosòfics realment interessants que enriqueixen el conjunt de la trama i la fan, en definitiva, única. Al meu entendre, doncs, els quatre volums són recomanables per a lectors que busquen una fantasia èpica que vagi més enllà de la lluita clàssica entre el bé i el mal i que estiguin més aviat interessats a desgranar, pàgina rere pàgina, una història que combini a la perfecció acció amb bones reflexions o màximes entorn del poder i la condició humana. Així, la narrativa de Ken Liu, brillant i rica en simbolismes, permet gaudir d’una lectura trepidant, però alhora acurada i reflexiva fent d’aquesta saga una experiència literària (malgrat llarga i complexa) molt gratificant. Testeu-la i ja em direu si us ha agradat tant com a mi.
