Ja sabeu que sento una atracció especial pels Delictes juvenils, la col·lecció per a lectors més joves de Llibres del Delicte. El meu amor per la novel·la criminal i la meva mirada posada en els adolescents fruit de la deformació professional es combinen quan agafo un llibre de la col·lecció. Si bé n’hi ha que m’han fet xalar de valent, com ara Fes picar els anells (el meu preferit) o Som uns pringats, la nova novel·la de Toni Cotet no m’ha acabat de convèncer del tot.
Una colla de joves s’encamina cap el que ha de ser una nit de diversió. És la nit de la tancada jove a l’escola. Els seus monitors els han preparat una gimcana pel centre. Pel camí, els lectors descobrim què amaguen aquests monitors. Els alumnes, per la seva banda, s’hauran d’enfrontar a una ombra desconeguda amb males intencions. Però això no és tot, perquè al llarg de la nit, els joves es faran tota mena de confidències.
Primer de tot, m’agradaria elogiar la feina de Cotet a l’hora de reflectir les preocupacions i temes que atenyen els adolescents de la novel·la. Hi veurem la separació dels pares, l’amor no correspost, l’homosexualitat, el primer amor… Tot plegat, qüestions que afecten els més joves i que es treballen i tracten d’una forma molt natural i pedagògica. Tots aquests temes es poden tractar molt bé gràcies a una estructura narrativa molt encertada, ja que cada capítol està narrat per un des joves. Així doncs, al llarg de la novel·la el lector pot veure què li passa pel cap a cadascun d’ells.
Dit això, la trama no m’ha acabat de convèncer. Tot i que hi ha un bon punt de partida, la nit jove, l’acció que hi té lloc més enllà de les converses entre els estudiants, no m’ha semblat ni versemblant ni ben rematada. Com hem dit, hi ha dues línies argumentals: una ombra que es cola a l’institut per aconseguir alguna cosa i uns monitors que no són tot bones intencions. Pel que fa a la primera, m’ha semblat una mica inversemblant. Quant a la trama dels monitors, tot i que és molt interessant, queda diluïda i inconclusa. Com a nota positiva, destacaria els moments de tensió que t’empenyen a seguir fins al final sense aturador.
Així doncs, a Joc de nit estem davant d’una novel·la amb uns personatges rodons i molt ben treballats però amb una trama poc encisadora, que tot i tenir un bon inici, acaba perdent versemblança i força.
Agradarà a…
Qui busqui una novel·la de personatges. Us acabareu fent amics de la colla.
No agradarà a…
Qui, com jo, no sigui capaç d’endinsar-se en la trama.
