No sé què tenen els llibres de la Míriam Tirado, però enamoren a petits i grans. Ja us hem parlat de contes com Baba, no vull dormir; Benvingut, Senyor Malestar i Tinc un volcà. Avui ha passat pel nostre ull crític La font amagada i, malgrat que bona part dels seus llibres estan destinats a famílies amb infants, en aquest cas, es tracta d’un dels llibres que més ens interpel·la com a individus, fins i tot, a aquells que no tenim fills. De fet, el llibre comença amb aquesta dedicatòria: A tu, perquè trobis la teva font si algun dia te’n vas desconnectar. No pot començar millor, oi?

I què ens espera en aquesta ocasió? Doncs en Pol és un nen a qui li agrada molt cantar, dibuixar… Quan fa coses que li agraden, sent una sensació molt bonica que fins i tot els adults no saben com es diu. En Pol s’imagina que té una font a dins de la qual en brollen idees i històries fantàstiques i a la qual pot recórrer quan està trist o avorrit. Creu que si tothom trobés aquesta font, les persones serien més felices, i és per això que decideix crear un joc de pistes per ajudar el seu pare a trobar la seva font o, si més no, a despertar-la.

Com em sol passar amb la Míriam, no em sembla que sigui un llibre per a nens petits o, si més no, no exclusivament, ja que ens porta a reflexionar sobre allò que ens fa sentir bé i ens fa feliços i ens anima a connectar-hi, la qual cosa sovint se’ns oblida entre l’allau de responsabilitats i “problemes” d’adults. Està bé que de tant en tant ens parem a pensar què és allò que ens fa feliços i que cada dia fem algun petit gest o acció que ens faci sentir bé. I si ja de pas els nens ho aprenen des de petits, és possible que en el futur tinguem adults més feliços. Però en aquesta història no tot són flors i violes; de vegades, tal com li passa a en Pol, aquesta font deixa de brollar. Caldrà, tal com el seu pare li explica, trobar la manera de reconnectar-hi malgrat les adversitats i la tristor que de tant en tant ens assalta.

Un dels aspectes més destacats és la capacitat de l’autora per donar forma (de font imaginària) a un concepte abstracte que, com hem dit, ni els adults sabem com anomenar. Tirado fa fàcil allò difícil. Com ja he deixat entreveure, també és destacable la doble lectura del conte. Els més menuts potser descobriran el concepte que s’amaga darrere d’aquesta font, i els més grans s’adonaran que cal connectar amb un mateix i posar en pràctica allò que ens fa feliços. Sigui com sigui, petits i grans hauran de mirar endins, la qual cosa no sol ser fàcil, especialment en el cas dels adults.

Pel que fa a l’aspecte estètic del llibre destaca la forma com estan disposades algunes paraules i alguns fragments de text, ja que s’integren en el dibuix d’una forma molt visual i divertida. El bon fer de la Marta Moreno posa la cirereta a aquest llibre, ja que les seves il·lustracions són exquisides.

Agradarà a…

A aquells que tinguin ganes de mirar endins i reflexionar sobre allò que els fa feliços.

No agradarà a…

A qui busqui una història simple sobre la qual no cal reflexionar massa.

Anterior“Tot el que em cal ja ho duc a dins”, Rupi Kaur
SegüentCINECLUB VIC. Demon
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.