Rupi Kaur torna amb un llibre feminista i íntim titulat Tot el que em cal ja ho duc a dins després de publicar Milk and honey (2014) i Entre el sol i les seves flors (2018). Els poemes han estat traduïts per Bel Olid i publicats per l’editorial Empúries del Grup 62.
La poeta i il·lustradora nascuda a l’Índia i resident a Canadà s’ha convertit en un fenomen global. Ara, torna amb un recull de poemes que tenen com a base el cos de la dona. A través dels seus versos dóna visibilitat i reivindica temes actuals com són la violència de gènere, la pèrdua, l’amor i el feminisme. Així doncs, Kaur ens mostra una poesia més propera, transparent i real sobre la dona i el seu cos. Tant pot parlar de la pèrdua d’una parella com del joc que fa la ment, la depressió, el sentiment de culpa després d’un abús sexual, l’equilibri o l’amor propi.
Kaur divideix el poemari en quatre apartats: ment, cor, descans i desperta. Quatre bases que hauríem de tenir presents el nostre dia a dia, ja que si les cuidem, estarem més en pau i tranquil·les amb nosaltres mateixes. De fet, aquest llibre agradarà a qui necessiti connectar amb ella mateixa i treure emocions que se li fan difícil explorar i expulsar-les cada dia.
Un exemple és el següent poema, amb el qual m’he sentit identificada i m’ha servit per connectar de nou amb mi mateixa. A vegades ens oblidem de nosaltres mateixes o de quines prioritats posem a la nostra vida i si són les més adients per a nosaltres o no.
la meva ment
el meu cos
i jo
vivim tots al mateix lloc
però és com si fóssim
tres persones totalment diferents.
_ Desconnectada
Així doncs, els versos de la poetessa ens porten a reflexionar i com bé diu el títol, recordar sempre que “tot el que em cal ja ho duc a dins”.
Agradarà a…
A les persones que els agradi la poesia i sobretot aquelles que cerquin connectar amb temes actuals, reals i feministes.
No agradarà a…
A les persones que són amants de la novel·la o aquelles que no els agradi la poesia contemporània.
