La Família Addams, en alguns moments més i en d’altres menys, sempre ha estat popular. El passat mes de novembre va tornar tenir protagonisme gràcies a Wednesday (Miércoles si la veieu en castellà), la sèrie de Netflix protagonitzada per la filla i personatge més tètric de la família Addams. Confesso d’entrada que juntament amb Thing (Cosa), Wednesday és el meu personatge preferit d’aquesta colla d’inadaptats. Tot i això, intentaré ser objectiva a l’hora de parlar dels vuit episodis que conformen aquesta ficció.
A la sèrie, després de ser expulsada d’una escola comú, Wednesday és enviada a l’acadèmia Nevermore (Nunca más en castellà), on hi ha inadaptats, frikis i monstres com ella. Allà, a més de descobrir que té poders endevinatoris, haurà de resoldre una sèrie de crims perpetrats per un monstre que té atemorits els habitants del poble i els alumnes de l’acadèmia. Pel camí, coneixerem els companys de Wednesday, incapaç (o no?) d’establir vincles afectius, i quina relació poden tenir amb els crims.
La ficció està protagonitzada per una Jenna Ortega en estat de gràcia que ha sabut fer seu l’icònic personatge i dotar-lo de carisma. L’acompanyen uns diàlegs plens d’humor negre i sàtira, així com un vestuari i un maquillatge que actualitzen però no desdibuixen el personatge. Només cal fer una volta per les xarxes per veure que el seu tètric ball s’ha fet viral. Tot i això, els foscos i amargs trets característics de la noia es van desdibuixant i a poc a poc es va dotant Wednesday d’una certa humanitat i empatia, cosa que no ha agradat als més puristes, ja que allunyen la sèrie del terror i el caràcter macabre del personatge. Juntament amb la resolució dels crims, en segon pla, també hi trobem un coming of age, és a dir, una ficció centrada en el creixement i l’evolució del personatge. Així doncs, és lògic que el personatge es transformi al llarg de la sèrie. Agradi o no, s’ha de reconèixer que l’evolució s’esdevé de forma progressiva i coherent amb l’acció que té lloc al llarg dels episodis; no és gratuïta.
Si seguim parlant de la trama, com dèiem, es tracta de resoldre un crim i trobar-ne el culpable. Tot i que les pistes es van donant en la seva justa mesura, si heu vist moltes sèries d’aquest estil, no us caldrà arribar al final per saber què amaga cada un dels personatges. Això ha fa que episodi rere episodi la sèrie vagi perdent força i es vagi desinflant. Malgrat que els quatre primer episodis són els millors (es nota la mà de Tim Burton en la direcció) gràcies a l’humor negre i la interpretació d’Ortega, la sèrie no avorreix i s’arriba amb força interès i tensió fins a un final tancat que dona peu a una segona temporada d’una forma elegant i gens abrupta.
Tornant als personatges, la resta de l’elenc està força bé i acompanya de forma esplèndida Wednesday, que mai es veu superada malgrat que personatges com l’Enid (Emma Myers) puguin despertar molta simpatia i tendresa entre els espectadors. Potser els menys atractius són, exceptuant Thing, la resta dels membres de la família Addams, als quals se’ls treu més aviat poc suc. S’haurà de veure si en futures temporades adquireixen més protagonisme.
Agradarà a…
Al públic adolescent en general. També als adults que vulguin transportar-se a la seva joventut o infantesa.
No agradarà a…
Als més puristes. S’allunya de tot allò que s’ha fet sobre la Família Addams.
