A l’estiu sempre cau, com a mínim, una novel·la negra. Per què? Perquè acostumen a ser novel·les que llegeixo molt ràpid, que enganxen, que són fàcils de llegir… No sempre s’ha de llegir literatura d’alta volada; de vegades, amb un llibre entretingut i divertit com Tothom a la meva família ha matat algú ja n’hi ha prou per gaudir.

El protagonista d’aquesta història és l’Ernest, un escriptor de llibres sobre com escriure novel·la negra. La seva família no li ha perdonat mai que denunciés el seu germà Michael per haver assassinat un home. Ara, tres anys després, han decidit fer una reunió familiar en un hotel de muntanya per celebrar la sortida de la presó d’en Michael, però el que havia de ser un cap de setmana relax es converteix en un autèntic malson per a la família Cunningham quan apareix un mort. A causa d’un policia local incompetent i totalment sobrepassat per les circumstàncies, l’Ern agafarà les regnes de la investigació per descobrir qui és el culpable. Però la família cunningham no és gaire normal… tothom ha matat algú.

El més destacat i el tret diferencial d’aquesta novel·la és el seu narrador irreverent. La novel·la comença amb els deu manaments de la ficció detectivesca de Ronal Knox (1929) i al llarg de les gairebé 500 pàgines de l’obra el narrador ens anirà assenyalant aquests manaments en un exercici de meta literatura molt divertit i interessant que destil·la crítica al gènere i humor a parts iguals. A través d’aquestes reflexions i aturades en la trama el lector esdevé, amb l’Ernest, l’investigador de la història i part del misteri familiar.

Pel que fa a la trama, diria que recorda a clàssics com Deu negrets, d’Agatha Christie, o pel·lícules com Knives Out (2019) o sèries com Detectiu Conan, en què un grup de persones queda tancada, aïllada, reclosa… (digueu-ne com vulgueu) per un motiu totalment irrellevant i es troba amb un crim (o més d’un) que s’acaba resolent gràcies a l’investigador de torn amb tots els personatges reunits en una biblioteca mitjançant un discurset que els va posant a tots “de volta i mitja”. Nihil novum sub sole (res nou sota el sol) en aquest aspecte, però us farà passar una bona estona.

Agradarà a…

Als que busquen una novel·la fàcil, dinàmica i ràpida.

No agradarà a…

Als que esperin alguna innovació o aportació al gènere.

El fragment destacat

Si només has vingut a saber els detalls més cruents, en aquest llibre es produeixen morts o bé s’informa que s’han produït morts a la pàgina 29, a la pàgina 67, la pàgina 90, doblet a la pàgina 100-101 u triplet a la pàgina 109. […] Et prometo que et dic la veritat, tret que el tipògraf en faci alguna amb les pàgines.

 

Imatge de wirestock a Freepik

AnteriorCrítica de “Gelat de Moniato”, Premi del Públic al 20è Festival Nits de Cinema Oriental de Vic
SegüentUna cartellera de merda i 3 redempcions
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.