La majoria de la gent, si els ho preguntem, poca cosa poden dir sobre les parts del llibre més enllà de “la portada”, la “contraportada” i les pàgines. Però un llibre va molt més enllà de tot això i les editorials inverteixen esforços, temps i diners en el disseny i la concepció de totes aquestes parts, algunes de les quals sovint passen desapercebudes. Per conèixer-les, començarem pel principi:

La coberta o tapa és la part exterior del llibre i serveix per fixar-hi els plecs de paper. Normalment la gent en diu portada. MALAMENT! Es diu CO-BER-TA! De totes les parts del llibre, la més destacada és la coberta, ja que és aquella que entra pels ulls del possible comprador. I dic comprador, perquè de vegades comprem llibres que no llegim o no acabem, llibres que són per regalar… Preguntant a Instagram, la major part de gent creu que la coberta és important. Tant, que condiciona les seves nostres decisions de compra.

Alguns llibres tenen sobrecoberta, que és aquell full que dona tota la volta a la coberta i que decora o protegeix la coberta o tapa. És molt habitual en els llibres de “tapa dura”. Jo de vegades la trec per llegir bé el llibre perquè se’m mou i em fa por que s’estripi o es faci malbé.

També hi pot haver una faixa. La faixa és aquella tira que envolta el llibre i que normalment porta una cita d’algun altre escriptor, d’alguna crítica periodística… Hi ha llibres que en porten i llibres que no. Sol ser d’un color destacat. El món lector es divideix entre els que odien les faixes i els que les utilitzen com a punt de llibre.

A continuació hi trobem la guarda, que és el full que enganxa el llibre pròpiament dit (els plecs de les pàgines) a la coberta o tapa. Hi ha editorials que la deixen d’un color llis, d’altres hi tenen el seu logotip, d’altres que hi posen mapes, il·lustracions…

Hi ha llibres que no tenen guarda, però que tenen solapa. La solapa és una extensió de la coberta o la sobrecoberta que es fica cap a dins. Normalment hi ha una breu biografia de l’autor i una selecció d’altres títols de l’editorial.

Quan obrim el llibre, hi ha unes quantes pàgines al davant abans no comença la “mandanga”. Les pàgines en blanc tant al principi com al final del llibre són les anomenades pàgines de respecte. Son pàgines que es posen per poder quadrar el nombre de plecs. Després tenim la portadella, aquella pàgina en què només hi ha el títol del llibre. I ara sí, ve la portada! La famosa portada… La portada és aquella pàgina en què hi consta el títol del llibre, l’autor, el traductor, l’il·lustrador…

I finalment, hi tenim els plecs, les pàgines, les quals no tenen cap misteri… Són la part central del llibre, allà en què es troba el text. Quan es dissenya un llibre, es busca harmonia visual i una bona legibilitat. Són molestos els llibres que tenen els marges massa petits, en què les lletres que queden a l’interior no es poden llegir fàcilment i cal tombar o obrir massa el llibre, en què la lletra és massa petita. Així doncs, es busca una tipografía agradable, uns marges còmodes i un interlineat que no cansi.

Ara ja sabeu el nom de totes i cada una de les parts d’un llibre! 😉

 

Portada