Ja em vaig introduir en el món literari de Sara Mesa amb La familia, un llibre que em va encisar per la manera que Mesa té de narrar. A partir d’aquí vaig tenir clar que volia llegir tots els llibres de l’autora, i és per això que he seguit amb Un amor, un llibre que frisava per llegir arran de l’estrena de la pel·lícula homònima d’Isabel Coixet protagonitzada per Laia Costa, Hovik Keuchkerian i Hugo Silva, i que podeu veure a Movistar+ o que podeu llogar a Filmin, Apple TV i Amazon. No sé quina mena de ressenya em sortirà, perquè m’ha semblat una lectura estranya. Crec que el llibre de mesa, com molts llibres que esdevenen famosos, és d’aquells que estimes amb tot el fervor o odies amb totes les teves forces.
La protagonista, la Nat, fuig de la seva vida anterior. Potser creu que marxant posarà el comptador a zero, podrà començar de nou i esborrar allò vergonyós amb què carrega. La casa on va a parar no l’acompanya i se’ns mostra gairebé com ella: un espai que tot netejar-lo, està ple d’esquerdes i goteres per tot arreu.
Aquesta traductora va a parar a La Escapa, un poble rural i petit habitat per una comunitat molt tancada que conformarà un clima tan asfixiant com el món interior de la Nat. Al seu interior hi viuen tot una sèrie de personatges sense res en comú; la gent hi conviu no per elecció, sinó fruit de les circumstàncies. Com en tot grup tancat, l’arribada d’un nou element, en aquest cas la Nat, ho alterarà tot de mala manera i començaran a aflorar violències i tensions que abans es podien mantenir latents o podien passar desapercebudes.
En aquest entorn hostil, ens toparem amb personatges d’allò més estranys; figures inconnexes i heterogènies que apareixen fruit de la casualitat i que donen molta singularitat a la comunitat que Mesa ens presenta. Així doncs, ens trobarem un amo de la casa que lloga un tant barroer; un gos gens manyac que ella s’entesta a domesticar; un hippie anomenat Piter, un alemany anomenat Andreas… una amalgama de personatges que donen realisme a aquesta història. A tots els pobles hi ha personatges singulars, oi?
El títol és potser un dels elements més curiosos d’aquesta novel·la. Em pregunto per què diu “un” i no “l’amor”. És potser perquè hi trobem una de les moltes formes d’estimar que hi poden haver. De tota manera, no estic segura que el que hi veiem sigui amor… Fet i fet, algú sap del cert què és l’amor? El que us asseguro és que la Nat no viurà una història com la que sempre ens han venut, sinó tot el contrari. De fet, no obté allò que voldria de l’altra persona i no sent corresposta, de manera que s’obsessionarà. Constantment m’he preguntat què té la Nat. Amor? Una parella? Un amor? Una relació sexual? Intimitat? Amor o no, pàgina a pàgina afloren els jocs de poder, la necessitat emocional, la necessitat de ser validat pels altres, la necessitat d’agradar.
En aquest viatge ens plantarem davant dels dilemes i debats interns de la Nat, perquè és un llibre que mira molt endins i en què la protagonista pateix una metamorfosi. Serà capaç, per exemple, de fer coses que ella considerava impensables a nivell moral. Assistirem a la seva particular forma de trencar el món que coneix, d’alliberar-se de la seva càrrega.
Hi ha qui diu que en aquest llibre no passa res, però crec que si es llegeix amb mirada atenta hi ha un munt de matisos, conceptes i idees que cal pair i deixar reposar. En general diria que és una novel·la que genera en el lector més preguntes que respostes i que per això desperta o un amor o un odi visceral. Jo soc de les que l’estimen.
Agradarà a…
Qui tingui ganes de trobar un llibre d’aquells que et descol·loquen i presenten situacions imprevisibles i dilemes profunds. Us farà ballar el cap.
No agradarà a…
Qui busqui una novel·la fàcil d’entendre, planera i amb molts girs i emocions. És cuinada a foc lent.
