Tenemos menos genes que un bròcoli…Y se nota és un llibre escrit per la biòloga Helena González. Aquest llibre, que combina la divulgació científica per a tots els públics i l’humor amb molt bona proporció, forma part del grup de divulgació científica BigVan científicos sobre ruedas. Ja us n’he parlat en multitud d’ocasions.

Aquest llibre en concret tracta sobre per què som com som, o en altres paraules, sobre la genètica i la seva branca més moderna: l’epigenètica. De fet, fa un recorregut des de l’inici de l’estudi d’aquest camp, que comença amb la teoria de la selecció natural de Darwin i la teoria de la genètica de Mendel fins a l’actualitat.

Cal dir que si sou desconeixedors del tema, potser us recomanaria llegir abans Cómo explicar genètica con un dragón mutante, ja que el llibre que us porto avui tracta sobre molts temes i, tot i que els explica a la perfecció, alguns d’ells us poden semblar força complicats si no n’heu sentit a parlar mai. De fet, aquest és el principal aspecte negatiu d’aquest llibre, un pèl massa d’intensitat que fa que costi enganxar-t’hi. Per altra banda, en la meva opinió, li falta una mica més d’humor. No obstant això, continua sent una lectura molt recomanable.

Tornant al títol, és cert que un bròquil té menys gens que nosaltres. Però no us preocupeu, perquè la intel·ligència no es mesura a través de la quantitat de gens. L’epigenètica, tot i que és molt recent i falta molt per investigar i descobrir, ens ve a dir que no tota la informació sobre nosaltres –el nostre aspecte, el nostre comportament, els nostres gustos o, fins i tot, les malalties que podem patir– es troba escrit en els gens. Sorprenent, oi? L’epigenètica diu que l’entorn en què vivim té una gran influència. Així doncs, pot interferir en els gens i, fins i tot, podem passar aquesta informació a la nostra descendència.

I quan ens referim a l’entorn, exactament què volem dir? Doncs hi ha molts aspectes a tenir en compte: les pròpies emocions, l’entorn familiar, el menjar que ingerim… Les possibilitats són moltíssimes! I encara més quan aquestes s’hereten durant diverses generacions. M’explico. Si agafem el cas del menjar, segons l’epigenètica, no només t’afecta allò que menges o el que va menjar la teva mare quan estaves en la seva panxa, sinó també el que van menjar els teus pares (tots dos!) i allò que t’han pogut transmetre amb els seus gens. Dic que han pogut, perquè no és 100% segur que tot el que fem tingui impacte en els gens. Tampoc se sap quin és el grau d’influència que té cada aspecte sobre la genètica. Com deia, és un camp molt nou en el qual queda molta feina per fer. El que sí sabem és que no només pot afectar els teus gens allò que han menjat els teus pares, sinó que pot provenir de més d’una generació anterior. Per tant, el que van menjar els teus avis també pot haver influït en com ets o quines malalties tens.

Així doncs, com podeu imaginar, aquest és un gran descobriment, ja que no fa massa anys es creia que tot estava escrit en els nostres gens. Un dels grans projectes científics en què es va invertir una gran quantitat de diners i esforços va consistir a descobrir tot el genoma humà (tots els gens d’una persona). Però tot i que aquest projecte ens va proporcionar una gran quantitat d’informació i molt rellevant, no hem obtingut tota la que esperàvem, ja que l’entorn ens pot canviar el “llibre d’instruccions”, i cada persona té un entorn diferent.

L’epigenètica, així doncs, és un camp apassionant i nou. Si voleu més informació, el llibre us descobrirà moltíssimes més coses. Una d’elles, és que el descobriment de l’epigenètica també s’està aprofitant per generar tota mena de pseudociència o estafes, com poden ser les dietes epigenètiques o la teràpia emocional epigenètica, ja que bàsicament s’utilitza la paraula epigenètica perquè soni científic i modern, però no té cap base científica. Estigueu atents!

Agradarà a…

A un públic inquiet que vulgui descobrir i conèixer-se millor. També als amants de les ciències o interessats en elles, això sí, amb sentit de l’humor. Aprofito per recomanar-vos el que per mi és el millor llibre de ciència amb humor d’aquesta col·lecció: Si venimos del mono por qué somos tan cerdos.

No agradarà a…

A qui busqui una novel·la o la ciència no li interessi gens ni mica.

 

Imatge de Freepik

Anterior“Com destruir l’escriptura de les dones”, Joanna Russ
SegüentEls perdedors (IV): cròniques d’una ment fragmentada al 71 SSIFF
Avatar photo
Sóc biòloga ambiental, m'apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m'hi. M'agraden les històries amb un rerefons d'aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.