Aquesta ressenya sobre el llibre Lliçons de química de Bonnie Garmus, no és la primera vegada que la trobareu a l’Escriba. Aquest cop, però tindrà una perspectiva científica. Començaré dient que aquest llibre, igual que sèrie homònima, està sent un autèntic fenomen. Se’n parla, i se’n parla molt bé, ja que no és per menys.
Anem cap a la ciència! La branca protagonista d’aquest llibre és, clarament, la química. L’Elisabeth Zott és una química que vol dedicar-se a la recerca. Tot i tenir un panorama gens fàcil i múltiples obstacles pel camí, la protagonista té clar el seu objectiu: vol demostrar que la química i la cuina s’assemblen molt. Es podria dir que quan cuinem estem fent ciència o, més ben dit, estem aplicant la ciència, ja que canviem l’estat la matèria (líquids, gasos, sòlids) gràcies a la temperatura i la pressió, barregem substàncies i fem reaccions…
La cuina del nostre dia a dia està plena de ciència. Però si és així, ens podríem preguntar, com és que l’Elisabeth quan obté la seva fama com a presentadora d’un programa de cuina de gran audiència no se sent feliç i realitzada? Està aplicant la ciència, aprofita per fer divulgació d’aquesta i a més a més té reconeixement. Doncs en primer lloc, perquè aplicar la ciència és gratificant, però ella és científica i li agrada la recerca, investigar, donar resposta a preguntes… I a través de la cuina es pot investigar, però sens dubte aquest no és el seu objectiu. Ella té molt clar què vol investigar: l’abiogènesi, és a dir, explicar com s’ha originat la vida.
Aquesta línia de recerca és molt real i encara ara no s’ha aconseguit resoldre del tot. Avui dia, hi ha la teoria de la selecció natural proposada per Darwin i Wallace, que ens explica com la vida evoluciona, però no com es va crear del no-res. A l’hora d’explicar com es va originar per primera vegada la vida, els experts només es posen d’acord en què va ser a partir de matèria inorgànica (molècules químiques) i amb l’ajuda d’una font d’energia i el mar. Com podeu veure, l’abiogènesi encara avui és un fenomen força desconegut per a la ciència, el qual de ben segur encara era més desconegut als anys cinquanta, època en què està ambientada la novel·la i en què hi havia una altra mentalitat, una altra tecnologia i molt poques dones químiques. Així doncs, encara queda molta feina per fer en la recerca i en la igualtat d’oportunitats, però poc a poc anem fent camí!
Agradarà a…
A un públic que tingui ganes de llegir una novel·la que l’entretingui i enganxi de principi a final, però que a la vegada et faci pensar en les desigualtats socials.
No agradarà a…
A qui no li agradin les novel·les realistes i que vulguin remoure la consciència mentre llegeixes.
Imatge de Freepik
