No recordo on, buscant una nova sèrie, em vaig topar amb un article sobre Chemistry Lessons, una nova sèrie d’Apple TV amb molt bona pinta que s’ha d’estrenar el… 13 d’octubre?! Merda. Havia d’esperar per veure-la. Però tot llegint va resultar que està inspirada en un llibre, així que ja em veieu enfilant cap a la llibreria.
En aquesta història, Bonnie Garmus ens situa a la dècada dels 50 i ens presenta l’Elisabeth Zott, una química brillant que vol dedicar-se a l’estudi de l’abiogènesi. Però no ho tindrà gens fàcil… Quan ha estat fàcil ser dona i científica?! La titllaran de meuca, de ser una dona fàcil, de voler aprofitar-se dels homes i de ser poc intel·ligent entre altres; el seu talent serà silenciat i sabotejat. Haver de mantenir una filla la portarà a presentar un programa de televisió titulat Sopem a les sis amb lliçons de química aplicades a la cuina, però sobretot, a la vida. A mesura que el programa avanci, no només ensenyarà les seves espectadores a cuinar, sinó també a veure el món amb uns altres ulls: els de la química. Sopem a les sis serà una revolució i canviarà l’ordre establert.
El que fa brillar aquesta fantàstica història és el gran treball que l’autora fa amb els personatges. M’he enamorat de l’Elisabeth Zott i la seva actitud per caminar per la vida. És apassionada, segura de si mateixa, rebel, valenta… Més personatges així a la literatura, si us plau! Els secundaris no us penseu que es queden enrere, perquè la Mad, en Dos de set (el meu preferit), la Harriet, en Walter i la Frask estan tan ben construïts com la protagonista. El seu caràcter i personalitat els fa únics i tots plegats desprenen realisme pels quatre costats.
Un altre punt a favor és el ritme. Les més de 400 pàgines d’aquesta novel·la és llegeixen en un sospir, ja que hi trobem més aviat poques descripcions i molts diàlegs. I quins diàlegs! Pura currència, humor a cabassos, profunditat, rellevància… simplement perfectes. No m’estranya que n’hagin fet una sèrie, perquè es llegeix amb una facilitat cinematogràfica.
Pel que fa a la forma tot encaixa. I a nivell de contingut? També! La vida de la Zott i els reptes que haurà d’enfrontar representen la història de moltes dones. El contingut ressona, deixa petja i, malgrat que la història estigui ambientada als anys 50, és del tot vigent. No tinc ni idea de química, però Bonnie Garmus m’ha ajudat a estimar-la una miqueta més.
“Per això volia utilitzar el Sopem a les sis per ensenyar química. Perquè quan les dones entenen la química, comencen a entendre com funcionen les coses. […] Quan les dones entenen aquests conceptes bàsics, poden començar a veure els falsos límits que se’ls han imposat.”
Per fragments com aquest, per personatges com la Zott i per una història feminista de cap a peus, Lliçons de química s’ha convertit en un dels meus preferits de l’any. Amb ganes de viure aquesta història de nou des de la petita pantalla.
