Quàntic love és una novel·la per un públic juvenil en què trobareu el clàssic triangle amorós. En aquesta ocasió, però, el context és d’allò més original, ja que l’acció es desenvolupa al CERN de Suïssa, sens dubte, una de les seus de la ciència, i més concretament, de la física. I aquest és el punt clau, ja que la ciència envolta tota la narrativa, però sense ser-ne la protagonista. El paper principal recau en l’amor.
Aquest triangle amorós que mencionava està format per una noia: la Laila. Ella és estudiosa i treballadora. Acaba d’arribar molt emocionada al CERN pe treballar a la cafeteria, ja que encara és molt jove i no ha acabat els estudis). Aquí és on coneix els dos nois. Un d’ells és un científic de manual: introvertit, brillant, reservat, amable… podríem continuar amb tota mena de tòpics. L’altre és un periodista amb un caràcter totalment oposat al del científic, ja que és extravertit i té un gran físic. Amb qui es quedarà la protagonista?
Com els llibres de Federico Moccia o Mercedes Ron, aquest llibre va dirigit a un públic adolescent i amb esperit romàntic. És un llibre àgil i ràpid de llegir que encaixa fàcilment. Però que pel meu gust i a causa del seu públic objectiu, trobo que aprofundeix poc en la ciència i en la realitat de la vida quotidiana, per la qual cosa de vegades m’ha fet perdre l’interès sobre allò que està explicant. Tot i això, el final no decep i és el que s’espera d’aquest tipus de novel·les.
Agradarà a…
A un públic juvenil que es pugui sentir identificat i s’emocioni amb les novel·les romàntiques. És la típica novel·la romàntica amb un punt d’originalitat: la presència de la física.
No agradarà a…
A qui no li agradin les novel·les romàntiques o els triangles amorosos. Qui busqui sorprendre’s, ho haurà de fer amb un altre llibre.
Imatge de bedneyimages a Freepik
