Com a professora sovint em plantejo les limitacions o els defectes del sistema educatiu, que no són pocs. D’entre tots em preocupa força la incapacitat de donar resposta o oportunitats a tothom. Crec que alumnes i professors no sabem què fer quan hi ha alumnes que no són capaços d’encaixar en aquest sistema sovint molt encotillat amb poc marge de maniobra en què o aproves o no ets ningú. Què fem amb aquesta canalla? Què els podem oferir? Encara hi ha molt camí a recórrer i tota la comunitat s’hi ha d’abocar, perquè el silenci ens aboca a un increment de l’abandonament escolar prematur.
Davant d’això, comprendreu que no pogués mirar cap a una altra banda quan em vaig topar amb Ombres de colors, un còmic que signa l’Oriol Malet i que està editat per Comanegra. No sé gaire com hi vaig arribar, però m’alegra molt haver comprat aquest llibre que aborda d’una forma artística un tema tan delicat com l’abandonament escolar.
A Ombres de colors, gràcies a les ombres que veu la Cris, una alumna que passa més temps als passadissos i la sala de guàrdia que a l’aula, el lector coneixerà la realitat de molts joves que acaben abandonant els estudis. Les causes d’aquest abandonament? Al llibre en coneixerem algunes, però en realitat, tantes com alumnes hi ha. En general l’obra és una crítica al sistema, però sense buscar culpables i amb un sentiment d’optimisme.
Us el recomano molt si a prop vostre hi ha adolescents en aquesta situació o si us podeu identificar amb la història. La seva lectura no us portarà més d’una horeta i us deixarà el cor arrugadet, perquè malgrat que per a la Cris en un principi siguin ombres jo hi he pogut dibuixar un munt de cares de companys que no van acabar els estudis i d’alumnes que entre tots plegats no vam saber ajudar.
