Com en les bones històries, el director Finlandès Aki Kaurismaki (Toivon tuolla pol·len, Le havre) no es mou de la seva premissa habitual segons la qual menys és més per endinsar-nos en una comèdia romàntica pels baixos fons de Helsinki.
Presentada a la passada edició de Cannes i ara dins la secció Perlak del festival de San Sebastián 2023, la minimalista Fallen Leaves existiria igual sense el seu escàs guió carregat del seu particular humor nòrdic, descarnat i per moments grotesc. Un exercici brillant de coreografia estàtica en què les mirades es converteixen en carícies i els silencis en cartes d’amor desesperades i solitàries. Kaurismaki continua amb el seu univers de personatges solitaris per mostrar-nos dues ànimes tristes que sobreviuen entre treballs precaris i nits de cervesa i karaoke. Dos individus sumits en la desesperació intrínseca del qui creu que la societat l’ha abandonat. Ella (Alma Pöysti), solitària i de poques paraules, viu en un minúscul pis amb l’única companyia d’una ràdio on dia rere dia s’encadenen les notícies que expliquen la crueltat de la guerra d’Ucraïna. Ell (Jussi Vatanen), només troba consol en glopades de Vodka i nits de bars musicals. Dos personatges patètics, però plenament conscients de les seves misèries i la seva desesperació capaços d’acceptar el problema, però incapaços d’enfrontar-s’hi. “Estic trist. Per què estàs trist? Doncs perquè bec massa. I perquè beus tant? Doncs perquè estic trist”. En un moment donat, les seves vides es creuaran en un cinema. Potser no està tot perdut i un somriure es dibuixa en els seus llavis mentre a la pantalla gran Bill Murray es dedica a matar morts vivents a la pel·lícula de Jim Jarmusch.
Amb tan sols 80 minuts, Kaurismaki ens obsequia amb una història d’amor pur i verdader sense floritures ni grans discursos. Amb els seus diàlegs breus, divertits i esmolats, mambos, cançons finlandeses i uns primers plans carregats de mirades melancòliques, aconsegueix endinsar-nos en les vides de dues persones que potser només trobaran la pau una al costat de l’altre.
Fallen Leaves és un exercici cinematogràfic de primer nivell, una pedra preciosa que no necessita ser polida, un regal pels sentits i un raig de llum intens i càlid en un món fosc i gèlid.
