Quan era petita, davant del bloc de pisos on vivia, hi havia un quiosc. La meva mare m’hi enviava a fer petits encàrrecs i la veritat és que anar-hi a comprar no m’agradava, però hi acabava anant perquè era l’excusa perfecta per fer el xafarder. Mirava les llibretes, les carpetes, bolígrafs… Crec que d’aquí ve la meva passió per la papereria, perquè ho volia tot. També em mirava les novetats editorials (ja en aquella època!), però sobretot admirava les revistes. M’agradava la lluentor de les portades, la textura del paper i l’olor d’impremta, de tinta, que inundava el petit local. D’entre totes, la que més em cridava l’atenció era la revista Historia del National Geographic. Les portades amb sarcòfags egipcis, emperadors romans i reines europees m’hipnotitzaven. Quan la mestressa anava a la rerebotiga, jo aprofitava per localitzar-la entre totes, i quan m’havia atès, mentre ella anava de bòlit venent els diaris de primera hora del matí del diumenge, m’amagava rere l’expositor de les targetes i felicitacions d’aniversari i en llegia furtivament algun fragment. Repetia el ritual sempre que podia, sempre que la mestressa badava.
La lectura d’H.EX. m’ha transportat a aquests records d’infantesa, a aquestes píndoles tan enriquidores i disteses que m’oferia la revista Historia i que van suposar els meus primers passos en aquesta matèria més enllà del que era l’escola. Perquè quan molta gent pensa en història, pensa en classes avorrides, dates importants i noms de personatges il·lustres. Amb aquest llibre, Daniel López Valle ens convida a fer una passejada per la història, però no en el sentit acadèmic sinó des d’una perspectiva humana. L’autor defuig les dades i va al cor de la història: les persones. Perquè al final som les persones i les nostres decisions les que fan que el món vagi cap aquí o cap allà. I què som les persones si no una maquinària complexa, una amalgama de passions, pensaments, somnis i pors? Una de les actrius més famoses de Hollywood va viure l’horror nazi en primera persona. Per estafar una companyia d’assegurances un beneit va idear un explosiu amb un detonador per control remot i, boom! (mai millor dit!), en un moment va inventar el terrorisme. No oblidem tampoc que un dels romans més destacats de la història s’avergonyia de la seva calvície.
Però el millor del llibre no són les històries que narra, sinó com les narra. L’autor sap captar l’atenció del lector i com un bon professor d’història aconsegueix portar-nos al terreny emocional i ens obliga a veure la història no com una simple seqüència de fets, sinó com la conseqüència directa de les emocions que va sentir aquell personatge, les quals el van portar a prendre tota una sèrie de decisions i a emprendre tot un seguit d’accions que avui, per a nosaltres, amb la perspectiva del temps, són història.
Agradarà a…
Als amants de la història i als curiosos de mena.
No agradarà a…
A qui busqui un manual d’història ple d’objectivitat, dates i seqüències de fets.
El fragment destacat
Y así, quienes se asomen a estas páginas verán que están pobladas de nombres grandes y pequeños, de momentos decisivos y marginales, de historias estelares, olvidadas, desgraciadas y absurdas, todas extraordinarias en algún sentido y todas muy humanas.
Imatge de wirestock a Freepik
