Autòctones, de l’editorial Comanegra, és un recull de 10 contes escrits per 5 escriptores. Com va sorgir aquest llibre? Doncs el seu origen és molt original. Resulta que les 5 autores són amigues de fa temps i es deixen i revisen els escrits entre elles. Un dia, van decidir, amb ajuda experta, escollir 10 espècies típiques de la zona: 5 peixos i 5 ocells. Cada escriptora es va quedar amb un peix i un ocell, i havia de fer un conte sobre cada un. L’animaló no havia de ser-ne el protagonista, simplement, aparèixer d’alguna manera.
Com us podeu imaginar, aquestes 10 narracions són ben diferents: n’hi ha de romàntiques i de fúnebres; n’hi ha per a tots els públics. Hi apareix des d’un gall de Sant Pere, passant per un Duc o el tauró pelegrí que ocupa la coberta. A algú li pot sorprendre que hi hagi taurons, però la realitat és que al Mediterrani hi ha taurons. De fet, hi ha moltes espècies de taurons. El més gran que neda per aquestes aigües és el tauró Pelegrí, d’uns 9 metres, però no heu de patir per la seva llargada, ja que s’alimenta de plàncton i és per aquest motiu pel qual sol nedar amb la boca oberta, per poder-ne agafar tant com pugui. També per això sol nedar a poca profunditat i ens permet, ocasionalment, observar-lo.
Com he dit, les 10 espècies que apareixen les podem trobar a Catalunya. De fet, aquesta podria ser una bona definició d’autòcton: que es troba en una zona concreta. El contrari seria al·lòcton, exòtic o invasor, és a dir, que venen de fora i que en general produeixen un efecte negatiu per les espècies de la zona. Per tant, a nivell biològic, autòcton sí que és sinònim de bo. Però realment aquest títol fa honor al llibre?
Abans de respondre a la pregunta, haig de dir que no estic acostumada a aquesta tipologia de llibres i que hi ha hagut contes que m’han agradat més i d’altres que menys. És per això que és un llibre que no tornaria a llegir. Tot i ser un recull d’històries, considero que no tenen un fil conductor o un mateix rerefons que les lligui. Tot i que totes tenen una espècie animal com a protagonista, el fet d’incorporar-les de manera tan diversa fa que no trobis aquesta continuïtat i és per això que costa endinsar-se en cada una d’elles.
No obstant això, qualsevol iniciativa que doni a conèixer la fabulosa biodiversitat d’espècies que tenim a Catalunya és més que benvinguda. I més, quan algunes es troben en perill d’extinció. Una llàstima que no hagin aprofitat la part més científica dels animals, com ara el seu estat d’amenaça, per a alguna història.
Agradarà a…
A un públic acostumat als reculls de contes. A qui busqui un estil de lectura original i diferent.
No agradarà a…
A qui busqui una novel·la llarga, ja que es tracta d’un recull de petites historietes que comencen i acaben.
