He trigat força temps a enfrontar-me a aquest llibre. Portava des de Sant Jordi a la meva prestatgeria, ja que les seves imponents 700 pàgines em feien enrere. Per què?, us preguntareu. Doncs perquè després de la trilogia Africanus i la trilogia de Trajà ja sé com són els llibres de Santiago Posteguillo: enganxen. I molt. A priori hom pensa que podrà combinar la lectura d’aquest llibre “totxo” amb un altre una mica més lleuger, però no és així. Les seves novel·les t’atrapen de manera que no en pots sortir fins al final. I 700 pàgines són moltes, així que llegir-lo porta temps.
Parlar de l’antiga Roma no permet fer novel·les curtes i encara menys quan el personatge principal és Juli Cèsar. Així doncs, aquesta història no es quedarà en 700 pàgines, sinó que ens esperen unes quantes entregues més d’aquesta sèrie protagonitzada per un dels líders polítics més coneguts de la història. En aquest primer volum l’autor ens presenta un jove César, de només 23 anys, que s’enfrontarà a Dolabel·la en un judici que tothom dona per perdut. La pugna, però, és més que un simple judici… És un xoc de faccions: populares contra optimates, l’esquerra contra la dreta, una lluita que el seu oncle Mari i Sul·la van posar sobre el mapa del Mediterrani i al centre de Roma.
De manera molt intel·ligent, Posteguillo no només ens narrarà el judici del jove Juli, sinó que també ens explicarà qui és Cèsar, d’on ve, i el més important: quina és la situació política a Roma i com s’ha arribat fins aquí. Per aconseguir-ho, seran constants els flashbacks a batalles i records de Mari, el líder dels populares i oncle de Cèsar, un home del qual el jove ho va aprendre gairebé tot.
A Roma sóc jo, si alguna cosa destaca és la gran capacitat de Posteguillo per insuflar vida als personatges. Encara que per defecte professional conec la història de Roma, amb aquesta novel·la a les mans he tingut la sensació que abans la coneixia de manera molt vaga, molt llunyana, molt esquemàtica. Ara, després de la lectura, aquest episodi de la història s’ha tornat viu, com un record. Gràcies a la novel·la sento que vaig ser en aquell judici, en aquella batalla, en aquell atri d’una casa de la Suburra.
Tampoc no passa inadvertida la capacitat de l’autor per crear discursos d’aquells que arrenquen aplaudiments, llàgrimes i cops a la taula. Ho va fer amb la sèrie Africanus, en què vam gaudir de valent amb els enfrontaments dialèctics al senat entre Cató i Escipió. Ara, ho ha tornat a aconseguir. Els episodis en què es desenvolupa el judici hom no pot evitar aplaudir, emocionar-se, preocupar-se… davant les paraules de Cèsar i els seus adversaris. El que podria havia estat un avorriment adquireix una tensió i una emoció inigualables.
En resum, podem dir que, una vegada més, Posteguillo no defrauda. Espero amb ganes la segona entrega d’aquesta sèrie.
Agradarà a…
Als amants de la història. També a aquells que gaudeixin amb la tensió, les intrigues, les conjuracions, les trames corruptes… Això és Roma.
No agradarà a…
A qui busqui un manual d’història. És alguna cosa més.
