Quan entres a la Llibreria Finestres de seguida t’adones que estàs trepitjant una mena de temple de la literatura, un refugi per a les lletres i la cultura. L’espai, diàfan i atractiu, acull centenars d’obres d’arreu del món en aquestes prestatgeries que no han necessitat més de tres anys per guanyar-se el cor i la confiança dels lectors. A més, una de les virtuts que té és que de seguida s’ha convertit en un espai no només concebut com a contenidor de llibres, també és una porta d’entrada a la cultura, un lloc on passen coses interessants, que acull actes i esdeveniments que enalteixen el valor de les lletres i la literatura, com ara el Premi Finestres.
Enguany s’ha celebrat la tercera edició d’aquest guardó de narrativa catalana i castellana i la segona de còmic en català. En el cas dels premis de narrativa, l’objectiu és premiar una obra publicada al llarg de l’any anterior, a diferència de moltes altres convocatòries que es dirigeixen a manuscrits inèdits. Els impulsors de la iniciativa defensen que cal posar en valor aquestes obres que ja porten uns mesos circulant i que el jurat creu mereixedores d’un reconeixement extra valorat en 25.000€. Pel que fa la convocatòria dedicada als còmics —també valorada en 25.000 €—, en canvi, sí que reconeix el talent d’una obra inèdita amb el fi d’impulsar la creació d’aquest gènere en català, que a dia d’avui compta amb una producció escassa. A més, com a novetat, també s’ha fet una Menció al Talent Novell amb una dotació econòmica de 15.000 €. A banda d’això, la Fundació Finestres també convoca cada any quatre beques d’assaig, amb l’objectiu de “fomentar l’escriptura de l’assaig i la crònica humanística, de divulgació científica, històrica, política, musical, literària i artística per enfortir la branca de l’assaig i la no-ficció, necessitada d’estímuls per créixer i poder donar respostes a un món progressivament desconcertant”.
Pel que fa al Premi Finestres de Narrativa en català, la sort ha somrigut a Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982), amb la publicació d’Aioua, editada per Males Herbes, que just ha celebrat una dècada de vida. D’aquesta novel·la el jurat —Marina Espasa, Anna Guitart, Mara Faye Lethem, Pere Antoni Pons i Gemma Medina— destaca “la potència verbal”, “la sensualitat de la prosa”, que també qualifica d’hipnòtica, i “el desplegament d’imaginació amb els quals es descriu un viatge a Iowa que és, també, un viatge al cor de les paraules i del que volen i poden dir. Sofisticada i càlida, Aioua té la virtut de trobar l’equilibri just entre la intel·ligència aguda i l’experimentació retòrica, d’una banda, i la complexitat i l’emotivitat humanes, de l’altra.” L’autora es mostra agraïda i satisfeta d’aquest primer treball novel·lístic on ha abocat tot un univers personalíssim i el qual caracteritza d’enigmàtic i misteriós i que afronta “des de la llengua, la paraula, la retòrica i l’experimentació”.
Per altra banda, els membres del Premi Finestres de Narrativa en castellà —Jordi Costa, Mathias Enard, Camila Enrich, Mariana Enriquez i Carlos Zanón— han atorgat el Premi Finestres de Narrativa en castellà a Miguel Ángel Oeste (Màlaga, 1973) per Vengo de ese miedo (Tusquets), una novel·la escrita des del turment i el trauma. Posen l’èmfasi en “el valor d’aquest testimoni únic, irrepetible, valent i poc convencional en què l’autor descriu l’abús constant del pare sota la mirada silenciosa de la mare, tant víctima com còmplice del pare”. També ressalten que Vengo de ese miedo destaca “dins d’un gènere saturat d’històries personals traumàtiques gràcies a la manera poderosa d’enfrontar-se al passat, sense polititzar-ne la vivència, sense sentimentalismes, sense cercar la reconciliació i sense jutjar-los”. Oeste comenta que per a ell la por ha estat el motor d’escriptura. Malgrat el tema que tracta i que sempre se la descriu com una història colpidora, ell la defineix com un llibre obert, lluminós i esperançador.
I arriba el torn de l’últim premi, però no menys esperat ni important: el Premi de Còmic en Català. L’escriptor David Pàmies (Elx, 1982) i l’il·lustrador David Sánchez (Madrid, 1977) s’emporten el premi d’aquesta edició per El rei dels caragols, una novel·la gràfica plena d’acció i suspens. Anna Abella, Abigail L. Enrech, Max, Nadar i Montserrat Terrones, membres del jurat, ressalten “la creació d’un univers propi i particular, l’elaboració d’una trama ben resolta i addictiva amb un to negre i surrealista, l’ús definit i significatiu del color, i la definició i caracterització dels personatges”. Pàmies i Sánchez es mostren agraïts per la visibilització i oportunitat que se’ls ha donat amb aquest guardó per a un còmic carregat d’humor, misteri i fantasia. I, finalment, Canícula, d’Adrià Turina (Barcelona, 1988), ha rebut la Menció al Talent Novell, “pel caràcter prometedor del talent que es manifesta en el còmic, el grau de desenvolupament del guió i la bona planificació de la història presentada, la construcció i versemblança dels personatges, l’originalitat, l’humor grotesc i absurd, i el contrast entre la foscor de la trama i la lluminositat del dibuix”. El rei dels caragols i Canícula es publicaran al llarg del 2024 amb l’Editorial Finestres.
