M’encanta visitar museus, així que en la meva visita a Madrid, el Prado era parada obligatòria. M’agrada passejar sense pressa i per espais amplis; badar sense pensar en quina hora és; mirar les pintures i pensar en totes les històries que hi ha darrere de cada pinzellada, els moments històrics atrapats en cada traçat, la intenció de l’autor en cada línia corba… Els museus són espais increïbles. Potser per això m’agrada emportar-me algun record de la botiga del museu i, coneixent-me, ja us podeu imaginar què compro: llibres, així que no és d’estranyar que Las historias más belles de la Eneida de Virgilio acabés a la meva maleta.

Com el títol indica, es tracta d’una adaptació en prosa del famós poema èpic de Virgili que narra les peripècies d’Enees després de la caiguda de Troia. L’objectiu és, mitjançant una narrativa senzilla i unes il·lustracions magnífiques, acostar l’obra als joves.

El llibre, a diferència de la història narrada per Virgili, segueix un ordre cronològic. A l’obra original hi ha alguns flashbacks que s’ha suprimit per fer la història més fàcil. De fet, així és com jo l’explico als meus alumnes. L’adaptació és efectiva, senzilla i planera, però fidel i literària, de manera que és ideal per a aquells lectors que encara no tenen prou nivell per llegir l’obra original, però sí que poden gaudir del mite, la trama i els magnífics personatges.

Com em sol passar amb aquest tipus de llibres, les il·lustracions esdevenen la meva part preferida. Elisa Bellotti fa una feina espectacular amb aquest llibre. Els seus dibuixos són acolorits, frescos, però sobretot, apassionats, ja que transmeten una força increïble, èpica, divina.

Ja tinc ganes de seguir amb altres exemplars de la col·lecció Mitos y leyendas de l’editorial Gribaudo. Segur que un moment o altre cauran Las historias más bellas de la Odisea i Las historias más bellas de la Ilíada. Però per sobre de tots, el que més em crida l’atenció és Las historias más bellas de mujeres valientes.

Agradarà a…

Als amants de la mitologia i fans dels còmics.

No agradà a…

Als que no siguin capaços de veure que és una adaptació i busquin llegir l’obra original.

 

Anterior“Un hivern a Montana”, Rick Bass
SegüentCrítica + Roda de Premsa de “Cuando acecha la maldad”, de Demián Rugna. Festival de Sitges 2023
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.