Nelly Bly! Nellie Bly! Bring de broom along,
We’ll sweep the kitchen clean, my dear, and hab a little song.
La cançó de Stephen Foster va ser la que va inspirar l’editor del Pittsburgh Dispatch pel pseudònim pel qual seria coneguda Elizabeth Jane Cochran. La jove americana va escriure una carta a l’editor del diari per queixar-se d’una columna sexista que prèviament s’hi havia publicat. Aquesta carta va obrir la porta a tota la vida que viuria la Nellie.
En el tumultuós paisatge del periodisme del segle XIX, emergeix una figura excepcional que va desafiar els límits del que es considerava “adequat” per a una dona. La Nellie va ser una pionera intrèpida, va obrir camí als carrers de la investigació periodística amb valentia i determinació. Va desafiar estereotips de gènere i va il·luminar àrees fosques de la societat amb la seva ploma aguda i la seva actitud inviolable.
L’autora i aventurera va ser coneguda pel seu coratge i la seva capacitat per posar-se en la pell dels altres. Va desafiar les expectatives convencionals quan, l’any 1887, va convèncer els editors del New York World per permetre-li simular ser una pacient mental per a exposar les condicions inhumanes d’un hospital psiquiàtric a l’illa de Blackwell de Nova York. Aquesta audaç immersió es va plasmar en la seva obra mestra, Diez días en la casa de los locos, publicat aquest 2023 en castellà per Beetruvian.
En aquesta obra reveladora, Bly retrata de manera vívida i impactant la seva experiència en l’asil de malalts mentals de Blackwell’s Island. Amb una perspicàcia excepcional, destapa les injustícies i els maltractaments que patien els pacients, molts dels quals no patien cap mena d’indolència mental, sinó que eren víctima de la mateixa societat. Exposa la manca d’atenció mèdica adequada, la crueltat del personal i les condicions miserables de l’entorn. El seu estil d’escriptura captivador i la seva dedicació a la veritat van provocar una onada de reformes en el tractament dels malalts mentals i van impactar la manera en què la societat percebia les institucions psiquiàtriques.
Bly va ser una guia per a futures generacions de periodistes, especialment les dones, que anhelaven trencar barreres i lluitar per la justícia. Amb un llenguatge molt directe i punxegut, va obrir portes per als que venien darrere d’ella, i el seu llegat perdura com a inspiració per a tots els qui busquen revelar la veritat i defensar els drets humans. Aquest homenatge etern recorda la intrèpida Nellie Bly, que va deixar una empremta indeleble en la història del periodisme.
Però, per aquells que encara poseu en dubte la persona, heu de saber que més enllà d’això, també va desafiar Jules Verne en fer la volta al món en 72 dies. El 1888 la periodista va suggerir a World que l’enviés com a reportera a fer la volta al món en menys de 80 dies. En l’epopeia, fins i tot va conèixer l’escriptor. No ens ha d’estranyar que els responsables de la revista dubtessin de la paraula de la jove, especialment perquè ella proposava viatjar tota sola, els va convèncer quan els va dir que hi havia un home disposat a fer-ho per un altre mitjà. El 14 de novembre del 1889 començava l’aventura de 40 mil quilòmetres.
I ja per acabar, perquè si canto més les seves alabances, em fa por que no em creieu, Bly també va ser corresponsal de guerra. El 1985 es va casar amb el milionari Robert Seaman, fet que la va obligar a apartar-se del periodisme durant un breu lapse de temps. Seaman va morir el 1904, moment en què Bly va heretar l’imperi empresarial del seu difunt marit. Va reformar totes les empreses: salaris més justos, reformes sanitàries i drets laborals. El 1913 va tornar al periodisme i va cobrir la convenció a favor del sufragi femení. Dos anys més tard, viatjaria a Europa per cobrir la Primera Guerra Mundial com a periodista nord-americana.
Estic bastant convençuda que a Bly li hagués agradat que la llegíssim, però sobretot que la visquéssim. Val la pena recordar persones com la Nellie.
