Tercera entrega de la trilogia d’Illumbe, però no cal haver llegit la primera i la segona novel·la per poder seguir el fil d’aquesta història. Tot i això, com que comparteixen escenari, trobarem algunes referències i personatges ja coneguts pels lectors de les novel·les anteriors. Si heu llegit les ressenyes que vaig fer d’El mentiroso i En plena noche, sabreu que totes dues em van fer passar una molt bona estona. Tot i això, aquesta m’ha semblat la millor de les tres novel·les amb diferència.
Entre los muertos està protagonitzada per Nerea Arruti, una ertzaina que té un accident de trànsit amb el seu amant. Per no ser descoberts i haver de donar explicacions, la parella decideix que Arruti abadoni l’escenari i torni al seu cotxe a peu. Al dia següent, a comissaria només es parla de la mort del forense, el seu amant, i Arruti no sap on amagar-se. Com pot ser que estigui mort si quan el va deixar només tenia un peu trencat? Alguna cosa no encaixa… Com ja ens té acostumats, Mikel Santiago ens presenta un inici extremadament intrigant que t’empeny a devorar aquesta història en un tres i no res.
Al llarg de la novel·la seguirem el conflicte intern al qual Arruti es veu abocada. Ha de dir la veritat i comprometre’s? Amaga alguna cosa l’home que estimava? És mort? Cada pregunta la porta a fer allò que millor fa: investigar. Però la seva investigació s’anirà complicant pàgina rere pàgina i es creuarà amb un cas des passat que ens mantindrà expectants fins al final. Com sempre, ningú és aigua clara.
Una vegada més, ens trobarem davant d’una història ben travada, amb personatges ben treballats i una ambientació més que realista. A tot això hi hem de sumar un ritme de lectura frenètic. Amb aquesta novel·la poso punt i final a aquesta trilogia que necessitava com l’aire per recuperar les ganes de llegir.
Agradarà a…
Als amants dels thrillers ràpids amb un final sorprenent.
No agradarà a…
Qui busqui una lectura reflexiva. És pur entreteniment.
