De tant en tant necessito novel·les d’aquelles que es devoren en un obrir i tancar d’ulls i que no requereixen de massa concentració perquè la trama i el vocabulari són planers. En aquests moments recorro a thrillers i novel·les policíaques que m’enganxin des de la primera pàgina. Com que ja havia llegit Mikel Santiago, sabia que encaixaria a la perfecció amb allò que estava buscant i és per això que em vaig llençar a la lectura de la trilogia d’Illumbe amb el primer volum, El mentiroso.
El protagonista d’aquesta història es desperta en un magatzem abandonat i amb un home mort al davant. L’ha mort ell? No ho sap. I nosaltres tampoc. De fet, al llarg de la novel·la descobrirem qui és el mort, quina relació té amb el protagonista i què els ha portat a aquesta situació. Tot plegat, una història plena de mentides, secrets del passat i relacions personals complicades.
Si una cosa s’ha de reconèixer és que Santiago té un ampli ventall de recursos i idees per generar tensió, crear girs inesperats i fer avançar la trama a un ritme vertiginós. Ara bé, alguns han estat encastats amb calçador i, és clar, poden resultar poc versemblants o fins i tot repretitus. Una altra cosa que li retreuria és el final, que tot estar justificat per la trama, no m’ha acabat de convèncer. Això sí, sorprèn a totes llums.
Malgrat les mancances o defectes, si se’n pot dir així, és una novel·la que passa d’allò més bé i que et manté amb l’ai al cor pàgina rere pàgina. Els personatges són versemblants i coherents i cada capítol t’empeny a llegir el següent sense aturador fins al final. No és una obra mestra de la literatura, però fa la seva funció.
Agradarà a…
A lectors poc exigents que tinguin ganes de devorar més que no pas llegir.
No agradarà a…
A qui busqui literatura d’alta volada. El mentiroso és pur entreteniment.
