La meva història amb Jenny Erpenbeck va començar molt bé gràcies a Les formes del verb anar, una novel·la que em va agradar moltíssim i que no em canso de recomanar. Aquest Kairós va arribar a casa per sorpresa i haig de dir que em va agradar molt la idea de tornar-me a submergir en la prosa d’Erpenbeck.
Aquesta història situada al Berlin de finals dels vuitanta ens presenta la Katharina, de dinou anys, i en Hans, un home casat que ronda els cinquanta; una estranya parella que passarà per tota mena de sotracs i que es tornarà cada vegada més fosca. Com a teló de fons tindrem la RDA, la caiguda del mur i els tics d’una ciutat dividida i convulsa.
El millor d’aquesta novel·la és, sens dubte aquest teló de fons. A cada pàgina ens endinsarem en una ciutat i un moment històric complex. La gràcia, però, és que aquests esdeveniments històrics tan destacats per a la història com pot ser la caiguda del mur es narren en segon pla, ja que Erpenbeck se centra en aquesta parella, en la gent normal. Al final, en qualsevol esdeveniment històric, els seus protagonistes o les persones que el viuen no són conscients que estan vivint un moment important o trascendental per a la humanitat; estan immersos en les seves preocupacions, les seves feines, les seves històries d’amor…
El contingut és important, però també la forma. I en aquest punt, no hi ha cap dubte que Jenny Erpenbeck és una escriptora molt intel·ligent i talentosa. El que més m’agrada de la seva prosa és que l’acció es va desenvolupant a poc a poc, es cou a foc lent. És d’aquelles escriptores que es fixen en el detall i que capturen allò extraordinari en les coses més petites i banals. No us enganyaré: és un llibre pausat que s’ha d’anar assaborint a glopets petits, que s’ha de paladejar. I això, és clar, no és per a tothom.
La relació entre els dos personatges és potser el que menys m’ha convençut. No em cauen bé i constantment em pregunto per què carai actuen així, però són l’excusa per poder-nos fixar en altres coses, de manera que compensa. Tot i això, si sóc sincera amb mi mateixa i amb vosaltres, em va agradar molt més Les formes del verb anar.
Agradarà a…
A qui li agradin els llibres pausats en què importa més el “com” que no pas el “què”.
No agradarà a…
A qui busqui una novel·la plena d’acció de ritme frenètic.
