Hi ha directors de cinema que t’acompanyen al llarg de la teva vida com a cinèfil. Són al teu costat quan visites per primer cop una sala de cinema, de petit quan, ben bocabadat, obres els ulls amb la llum dels primers fotogrames a la pantalla i, també són amb tu, quan has crescut amb ells, amb les seves obres més madures. Són directors de cinema coetanis amb un mateix i que gran part de la seva filmografia formen part de la nostra retina.

El llibre Ilusión y realidad escrit per Néstor Company, amb la col·laboració de James Nava i de Francesc Marí, és un gran exemple d’això. Una obra ambiciosa, treballada i ben documentada sobre l’obra i el llegat del fantàstic Steven Spielberg. Film a film, desgrana la gran tasca artística d’aquell noi que es colava d’amagat als estudis Universal i que somiava en formar part de l’industria de Hollywood. Una anàlisi minuciosa i amb profunditat que ens parla de la dificultat de cada producció, del guió, de la seva temàtica i del seu llenguatge audiovisual, dels protagonistes, amb declaracions del director o dels seus col·laboradors més propers, de les increïbles bandes sonores i, fins i tot, de la recaptació i dels premis.

Nens perduts

Llegint aquesta retrospectiva podem veure que “els nens perduts” és potser el tema més conegut del director. Es repeteix en diferents films de Spielberg i potser és el leitmotiv més representatiu de part de la seva gran filmografia. Al llarg del llibre, l’autor ens parla de com li va afectar ser un nen jueu, introvertit, de pares divorciats, anant d’escola a escola sense gaires amics. Aquesta sensació de no pertànyer enlloc, de no tenir arrels, és part del seu desenvolupament creatiu i es pot veure en moltes de les seves principals obres. A més, la seva connexió especial amb els nens ha estat cabdal per filmar temes infantils universals que ha plasmat tant bé a la pantalla com  E.T., the Extra-Terrestrial (1982), Empire of the Sun (1987), Hook, (1991), Artificial Intelligence A.I. (2001) i The BFG (2016).

Wishful thinking

A l’obra Ilusión y realidad també ens parla d’un concepte molt particular: el “wishful thinking”, una idea molt spielbergriana que en parla, fins i tot, el propi J.J. Abrams, director de pel·lícules com Super 8 (2011), Star Trek (2009 i 2013) o Star Wars (2015 i 2019). És un leitmotiv o, millor dit, la certesa del propi Spielberg que la humanitat pot tornar a reconstruir els ponts devastats que han trencat anteriorment. Aquesta voluntat inherent a l’ésser humà té la raó de ser amb un aire d’optimisme que respira i impregna pràcticament tota el seva filmografia. Aquest procés de reunificar, d’unir i de construir de forma positiva és latent i una veritable confabulació de fe i voluntat que podem veure a films tant diferents entre sí com Saving Private Ryan (1998), The Terminal (2004), Bridge of Spies (2015) o Ready Player One (2018), entre d’altres.

Dream Team

Spielberg és un dels directors de la generació anomenada “New Hollywood” que no només trencava amb el cinema clàssic, sinó que, junt amb el seu amic George Lucas, va ser capaç de connectar amb el públic creant autèntics blockbusters amb un segell propi.

En aquesta retrospectiva podem veure la valuosa petjada no només de la seva mirada com a director, sinó que també ha sabut envoltar-se de grans professionals, un fantàstic “dream team” tècnic, que sense ells la seva filmografia no seria la que és avui. Des de Michael Khan, muntador de referència i un dels responsables del ritme dels seus films; als seus fidels ajudants de direcció com Sergio Mimica-Gezzan i Adam Sommer; al treball espectacular del director de fotografia Janusz Kaminski; la figura de Katheleen Kennedy com a sòcia productora de Spielberg durant moltes dècades; i naturalment el compositor John Williams, que sense ell és impossible imaginar d’una altra manera les aventures d’un arqueòleg, com s’acosta un tauró sota l’aigua o com vola una bicicleta amb un extraterrestre a la cistella, per posar només alguns exemples.

Multigènere

Llegint el llibre he pensat què és el que més m’agrada de Steven Spielberg. Són 3 elements: el primer, l’immens domini del llenguatge cinematogràfic; segon, la seva enorme capacitat de treballar i, fins i tot, d’encavalcar diferents projectes o fer-ne al mateix temp; i, per últim, la seva fantàstica habilitat d’inventar-se.

Durant molts anys se l’havia considerat un entertainer, fins i tot entre els seus amics de l’anomenat “New Hollywood”. No obstant, en el llibre, gràcies al poder de la retrospectiva ben documentada, podem veure la gran capacitat del director per moure’s entre diferents gèneres, amb l’exigència que com espectador li demanem sempre a un film de Spielberg. A la seva filmografia trobem aventures, drama, bèl·lic, comèdia, històric… arribant a tants espectadors que possiblement no hi ha cap director en el món que ho hagi aconseguit d’aquesta manera tant brillant com permeable.

Molts esperem, si la Covid-19 ho permet, que s’estreni la seva nova pel·lícula, el remake de West Side Story (2020). Mentrestant, sempre podem endinsar-nos en l’obra del director de la mà del Néstor Company. Una retrospectiva plena de sorpreses que comença amb un nen perdut que un cop va somiar en ser director de cinema i que ens ha acompanyat durant tota la nostra vida cinèfila.

Podeu llegir el llibre online i gratuïtament aquí: ‘Ilusión y realidad’

 

Comparteix
Anterior“El futur no és el que era”, Joan Mayans
SegüentCrítica de “On the rocks” (2020) de Sofia Coppola
Joan Margarit
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.