Ens embrutem plegats?

1536

boy-709943_1280La setmana passada vaig anar a un taller d’experimentació sensorial a l’espai familiar Centmama, a Centelles, un taller on tant els nens com els adults ens vam embrutar i vam jugar com mai amb farina, llenties, espaguetis bullits i tenyits amb colorant alimentari, farinetes de blat de moro (el menjar de les gallines) i un preparat per simular sorra fina per moldejar feta amb farina i oli (8 tasses de farina per una d’oli i ben barrejat). És un taller que em va fer pensar en la importància d’embrutar-nos i vaig buscar més informació:

  • El mercat de productes de neteja és un dels negocis més exitosos de la societat urbana i això és a causa de la creença que com més net està un espai més sa és, i això no és del tot cert. No nego que és important que la casa ha d’estar “neta” però hi ha molts productes desinfectants innecessaris i que en fem ús de manera diària.
  • S’ha pogut demostrar que els infants que creixen amb animals són menys propensos, en la major part, a contraure al·lèrgies.
  • Un estudi de la Universitat de Northwestern suggereix que els infants han d’estar en contacte amb més gèrmens, ja que una exposició als microbis infecciosos pot protegir a les persones de malalties cardiovasculars. El doctor Thomas McDade argumenta que exposar els nens a ambients massa nets pot contribuir a nivells alts d’inflamació a l’edat adulta, i això pot provocar diverses malalties greus. També diu que tenim la fixació de protegir els lactants i els nens dels microbis però que això fa que els privem de desenvolupar xarxes immunològiques efectives a l’entorn més proper.
  • El doctor John Richer, director del departament de psicologia i pediatria de l’Hospital John Ridcliffe, Oxford, argumenta que deixar llibertat per embrutar-se durant l’exploració, el joc, l’exercici físic i en qualsevol activitat quotidiana o escolar fa que millori el desenvolupament físic i mental dels nens, aguditza els reflexos, el sistema immunològic, millora l’aprenentatge i afavoreix la interacció amb els pares.

Dit això, jo ho tinc clar! No recordeu algun dia de quan éreu petits i anàveu a l’esplai o al casal d’estiu i tornaveu a casa quasi irreconeixibles de la pintura, farina o aigua de colors que portaveu a sobre? No recordeu fer una cabanya al bosc i quedar-vos immensament satisfets al acabar-la, sense importar com estava la vostra roba? No recordeu passar-vos tota l’hora del pati fent sorra fina al sorral de l’escola i arribar a casa  i treure un quilo de sorra de cada sabata? No recordeu la sensació d’agafar un tall de síndria i mossegar al centre amb tot el gust i plaer del món, quedant-vos totes les galtes xopes? No recordeu passar per sobre un bassal i picar ben fort de peus?

Oi que recordant tot això i molt més se us ha dibuixat un somriure a la cara? Doncs és això, deixeu-vos anar i deixeu que surti els vostre nen, amagat dins vostre, per fer animalades, “enguarrar-se” de valent, gaudir de la desinhibició com si no hi hagués demà, perquè realment, si no deixes que els nens siguin nens de veritat quan són nens, no ho podran ser mai més.

Per cert, aquest mes de febrer el taller d’experimentació sensorial a l’espai Centmama va de xocolata desfeta! Us apunteu?

 

 

AnteriorEl pla. La crítica
SegüentVIII Premis Gaudí
Avatar photo
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.