Comença octubre, i això, pels cinèfils amants del fantàstic només pot voler dir una cosa: arriba el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, més conegut com el Festival de Sitges, i que aquest any celebra la seva 54a edició d’aquí pocs dies, del 7 al 17 d’aquest mes. 11 dies durant els quals es projectaran 169 títols, entre els quals no podien faltar les propostes més capdavanteres i exitoses de l’actualitat i amb la presència d’importants noms del fantàstic actual i de sempre.

Inauguració, cloenda, convidats i premiats

Prova d’això serà la projecció, en preestrena al nostre país, de la flamant nova Palma d’Or de Cannes 2021, “Titane” de Julia Ducournau, que ja va captivar Sitges amb “Raw” fa tot just 5 anys, on va venir a presentar-la. O “Earwig”, recent premi especial del jurat de Sant Sebastià 2021, mentre la seva directora, Lucile Hadzihalilovicserà present al certamen per rebre el Premi Career que atorga la Méliès International Festivals Federation (MIFF). A més, les ceremònies d’inauguració i cloenda seran d’allò més espectaculars, amb Ana Lily Amirpour com a primera directora en inaugurar el Festival de Sitges, amb la seva tercera pel·lícula “Mona Lisa and the Blood Moon” —després d’haver-hi projectat ja “A Girl Walks Home Alone at Night” i “The Bad Batch”—, i David Lowery, autor de la ja de culte “A Ghost Story”, clausurant el certamen amb la seva nova i èpica proposta “The Green Knight”.

Com tampoc podia faltar la nova pel·lícula de Mamoru Hosoda, que ha projectat totes les seves pel·lícules al festival. “Belle”, la seva nova obra, serà l’excusa perfecta per rebre’l en persona, i a més otorgar-li el Gran Premi Honorífic del festival, premi que aquest any també rebran Carlos Saura i Belén Rueda. Neill Blomkamp, qui va sorprendre al món amb “District 9” fa 12 anys, serà al festival per a presentar la seva nova proposta “Demonic” i rebre el Premi Màquina del Temps junt amb Alice Krige, actriu protagonista de “She Will”, també a competició, i Nick Antosca, guionista de la nova producció de Guillermo del Toro que es podrà veure al festival, “Antlers”. I Roque Baños, compositor de capçalera de Alex de la Iglesia i autor de músiques del fantàstic tan emblemàtics com el remake de “Evil Dead”, rebrà la Maria Honorífica del certamen durant la premiere mundial del darrer film del ja citat Alex de la Iglesia, “Veneciafrenia”.

Aposta forta pel cinema espanyol i asiàtic

Tanmateix, “Veneciafrenia” no serà l’única producció estelar de l’Estat en ser present al festival, i és que Sitges serà un cop més la llar del fantàstic espanyol, amb l’epopeia de terror “Y todos arderán”, la terrorífica road-movie “La Pasajera”, l’inquietant proposta sci-fi “Tres”, i fins i tot la col·laboració entre Paco PlazaCarlos Vermut amb “La Abuela”. Però sens dubte un dels plats estelars de producció espanyola serà la premiere del remake de la cèlebre “Historias para no dormir”, on realitzadors del panorama espanyol de la talla de Rodrigo Cortés, Paula Ortiz, Paco PlazaRodrigo Sorogoyen dirigiran la nova revisió, produïda per Amazon i RTVE, dels episodis de Chicho Ibáñez Serrador.

I si la indústria espanyola és semrpe contundent al festival, també ho és la programació asiàtica. S’hi podrà veure la nova producció de Zhang Yimou, el thriller d’espionatge “Cliff Walkers”; així com la ja citada “Belle” de Mamoru Hosoda; l’esperadíssima “The Medium” —produïda per l’artífex de “The chaser” o “The Yellow Sea”, Na Hong Jin—; així com grans produccións d’anime com “The Deer King”; la nova frikada de Takashi Miike, “The Great Yokai War: Guardians”; la taiwanesa “The Sadness”, que es presenta com una de les propostes més fortes de l’any; o la indescriptible proposta d’un habitual de Sitges, Sion Sono, amb el sempre camaleònic Nicolas Cage, “Prisoners of the Ghostland”.

L’home llop coma senyal d’entrada al terror més clàssic

El novedós i colorit cartell d’enguany, amb l’home llop com a carta —mai millor dit— de presentació, Sitges dóna cabuda al terror més clàssic, que no sempre vol dir antic. Les noves produccions de “Chucky”“Halloween Kills” tindran cabuda a la programació del festival, així com “The Amusement Park”, del llegendari George A. Romero, o produccions espanyoles com “El Bosque del Lobo” o el “El Retorno del Hombre Lobo”, amb el també llegendari Paul Naschy. Phil Tippet, multipremiat especialista en efectes especials per la Industrial Light & Magic i Dreamworks —va supervisar “Jurassic Park” i la trilogia original de “Star Wars”, perquè us feu una idea, presentarà la seva opera prima “Mad God”, film d’animació en stop-motion. I és clar, el nou llibre oficial del festival, “La bestia interior. Hydes, licántropos y otras figuras teriantrópicas en el imaginario audiovisual”, editat per Hermenaute, coordinat per Ángel Sala i Jordi Sánchez-Navarro, i amb textos de Lluís Rueda, Violeta Kovacsics, Marta Torres, Diego López i Mike Hostench; com el propi llibre indica, “Una mirada al tractament cinematogràfic de la bèstia que habita a l’interior de l’ésser humà que no és més que una encarnació d’allò que més ens espanta de nosaltres mateixos”.

Com podeu veure, seran 11 intensos i completíssims dies plens de celebritats, pel·lícules que ja són de culte i pel·lícules que aspiren a convertir-s’hi aquí, al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La gent de L’Escriba hi serem per a donar-vos la millor cobertura possible, i ja que hi som, gaudir del millor cinema fantàstic del món.

 

Comparteix
AnteriorL’Alternativa escalfa motors.
SegüentAquest divendres al cine…
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.