El passat cap de setmana es va celebrar a Vic la segona edició del Vicòmic, el festival osonenc dedicat al còmic i a la ciència ficció. La setmana passada us vam avançar què hi podríeu veure en aquest article i, tal com esperàvem, els organitzadors han apostat per continuar la dinàmica de l’any passat.
En primer lloc, em va sorprendre l’entrada al recinte, ja que normalment al Sucre hi entro per la cara que dóna al supermercat Carrefour (no, no ens paguen per fer publicitat). Penso que aquella entrada i una activitat exterior hauria fet guanyar punts al Vicòmic.
A primer cop de vista, em van agradar bastant els expositors, ja que hi havia una àmplia oferta tant de merchandising com de còmics, digna d’aturar-se a cada estand. Tot i així és més del mateix que es pot veure a fires d’aquest tipus i potser m’hagués agradat veure coses diferents. Destaco especialment l’estand de Vicenç Piera, perquè estem en un saló del còmic i, com és lògic, no hi podien faltar eines de qualitat per a fer còmics.
Vaig trobar molt interessant les exposicions dedicades a Serrallonga i a les ubicacions i llocs en què s’han rodat sèries i pel·lícules. Tot i així, em va semblar que l’espai en què estaven situades servia més per separar la zona d’estands i la zona dedicada a il·lustradors i altres creadors, que no pas per mostrar l’exposició en si mateixa. Potser una posada en escena més solemne hauria fet guanyar visibilitat a les exposicions, que passaven molt desapercebudes.
Molt encertades la zona de joc amb pistoles làser per als més menuts i la zona habilitada per a les partides de videojocs, tot i que amb pocs ordinadors. El tron de la mítica sèrie Jocs de Trons va ser una de les estrelles. No podia ser d’una altra manera; ja se sap que és una aposta segura perquè triomfa allà on va. Pel que fa a la Zona Creativa la vaig trobar un xic pansida i poc vistosa. Els il·lustradors, creadors o artesans que han volgut exposar portaven creacions i productes molt competitius i potser necessiten un espai més treballat.
En general crec que és un festival petitet que ha d’anar agafant volada. Esperem que any rere any vagi creixent i es vagi consolidant, perquè la idea és molt bona, però potser encara ha d’agafar forma. Crec que el que necessita el Vicòmic és suport i mitjans, cosa difícil de trobar. Des de L’escriba vull enviar ànims i força a la organització per continuar amb el projecte i, com no, donar-los les gràcies per convidar-nos.
El millor
Com sempre, els freaks i els amants del còmic hi van poder trobar l’espai ideal per fer-se amb el seu merchandising preferit: samarretes, tasses, xapes, pòsters… i, com no, els millors còmics.
El pitjor
L’espai. Crec que el recinte firal El Sucre és un espai massa gran per a un festival que tot just arrenca i que encara ha de madurar, però que de ben segur que anirà a l’alça. Ara per ara, un format més petit faria lluir més el festival i tot el que s’hi pot trobar, ja que les exposicions passaven desapercebudes.
