A vegades les editorials pixen fora de test i s’embarquen en projectes que no van enlloc i que no t’expliques com van començar. El món del còmic també està ple d’aquestes pífies, però no ficaré el dit a l’ull mencionant autors ni editorials. A més, en aquest mitjà tan agosarat, com a la vida en general, s’ha d’arriscar. Norma s’ha arriscat i ha encertat. Des de fa un parell d’anys ens arriben “Las grandes batallas navales”, una col·lecció que va començar el 2018 i que acaba de publicar el seu vuitè número titulat Stamford Brigde. Tot i així, a França, amb la editorial matriu Glenat, van més avançats.
Trafalgar, el número que presentem avui, i la portada del qual ja és una obra d’art en si mateixa, desplega a dins 48 pàgines de vinyetes extraordinàries i rematades amb unes pàgines extres de dossier històrico-gràfic al final del àlbum.
PPoc puc dir dels autors. Jean-Yves Delitte és molt conegut pel seu treball Belem, publicat aquí per Yermo Ediciones, una editorial ja “versada en estas lides” del nou còmic històric i d’aventures; i dic nou tant per la seva innovació plàstica com conceptual. Denis Bechu, jove valor de l’escola gala, encara és més desconegut. A banda de la sèrie que ens ocupa, sabem que és el responsable de L’abbaye de Clarvaux, que crec que encara no s’ha publicat al nostre país, i la saga In Nomine, una aventura que encara està sota la influència temàtica del Codi Da Vinci. Haurem d’estar a l’aguait d’aquestes firmes.
Color
Tots els colors del món. La mateixa varietat cromàtica que la paleta de Botticelli. Colors vius i càlids. Els blaus del cel, al costat del blanc dels núvols, són tan intensos que semblen sortir de la vinyeta per posar de relleu una profunditat en la millor tradició de la perspectiva renaixentista. Sovint la tonalitat canvia en voltejar la fulla creant un impacte visual en el lector en aterrar la mirada sobre la vinyeta augmentada de la pàgina de la dreta. Naveguem entre els blaus i blancs dels cels d’alta mar, trencats pels negres i marrons fusta de les naus i el negre del cordatge, per arribar a terra envoltats amb uns ataronjats rogencs d’uns capvespres marins que t’encongeixen l’ànima. La batalla marítima a què fa referència el títol és recollida amb una breu espectacularitat tràgica, amb un esclat de colors que s’envaeixen els uns als altres per intensificar el dramatisme de l’escena.
Dibuix
Denis Béchu porta el detallisme a la seva màxima expressió; és clar que portant Yves Delitte, dibuixant oficial de la marina francesa, com a company d’aventures era de esperar. Les línies clares i ben definides en la vessant més clàssica del còmic franco-belga. Gràcies a les dimensions de l’àlbum (32,5x 24,5) els autors poden desplegar unes vistes espectaculars com el dibuix a alçada de l’HSM Victory en tot el seu esplendor guerrer o les vistes panoràmiques del port del Cadis de començaments del segle XIX.
El detallisme tècnic de reproducció de la marina de guerra de finals del segle XVIII ratlla la filigrana. El desplegament gràfic de tot aquest món es enciclopèdic: les vistes en alçada de les naus, l’armeria, el velamen, la cordilleria, el mobiliari “primer imperi”, el canoner, les bateries guardacostes, les fortificacions portuàries, la vestimenta marinera (des de l’humil vestimenta del grumet fins a l’uniforme empolainat i farcit de medalles de l’almirall). I, ja fora del món material, l’argot mariner, sempre tan exòtic per a les oïdes profanes.
Per si tot això no fos prou, i per si a algun lector encara se li escapessin dades i context històric, els autors afegeixen al sarró un dossier en les darreres pàgines amb texts i imatges de quadres, litografies, retrats, una foto de la coberta de l’HMS Victory i, fins i tot, un document amb el plànol de batalla original!
Reflexió
La trama està molt ben temperada. No té el to èpic, encartonat i xovinista dels còmics històrics de la nostra infantesa, però tampoc és una narració de ficció amb marc històric. Guarda una difícil i meritòria equidistància entre l’una i l’altra, allunyat tant del patrioterisme bèl·lic com de pretensions de document-ficció amb excusa històrica.
L’argument està subordinat al dibuix i l’impacte visual de les vinyetes. La narració polièdrica, en la millor tradició cubista, encaixa com anell al dit amb el pluricromatisme del dibuix. L’experiència de l’enfrontament marítim es presenta amb la visió calidoscòpica de múltiples composicions arran d’un mateix fet: La de Villeneuve, l’almirall francès indolent i acomodat a la seva destinació que vol passar la guerra amb els mínims entrebancs i evitant enfrontaments; l’almirall Nelson, armat amb un alt grau de compromís militar i professional; la d’un grup de mariners experimentats que ja només volen sobreviure; i la d’un grumet encara imbuït de desitjos de glòria, no gaire conscient que el déu de la guerra vesteix més espines que plomes.
El plantejament del guionista fuig del maniqueisme típic en aquest gènere. L’esquadra hispano-francesa no té més legitimitat que els britànics. No hi ha bàndol bo ni dolent, cadascú té les seves raons o, més aviat, ningú no en té cap. Tractant-se del gènere èpic, aquesta asèpsia és molt lloable i gens fàcil. I és que aquests autors re-visiten el gènere èpic, però despullant-lo del xovinisme i sense el martirologi afectat amb el que ens van enverinar el cervell aquelles publicacions sobre figures il·lustres de la nostra infància i preadolescència. Afortunadament, i per la gràcia de Marvel i DC còmics, els superherois de l’altra banda de l’oceà van sortir al rescat de tota una generació que només aspirava a ser heroi imperial o màrtir de la pàtria.
