Fa uns mesos es va fer una xerrada a l’Ateneu de Manlleu sobre la ciència dels superherois a càrrec de Jordi Ojeda i per circumstancies que ja no recordo no vaig poder-hi assistir, però un amic que sí hi va ser em va dir textualment: “Va ser molt interessant, però lamentablement érem quatre gats”. A això li vaig respondre: “què t’esperes, bro? A la plana de Vic ningú es mou per coses frikis…”. El company instantàniament em replicà: “Vaja… podries haver-hi anat tu, cabró. Els malalts dels còmics i el cinema fantàstic hem de fer pinya!”. Quina raó tenia! I és per això que vaig decidir assistir a l’edició d’enguany del Vicòmic, el festival de còmic i altres ciències de la ficció de Vic, tot i la desgana que em produïa.

Arribats a aquest punt avisaré que no sóc un simple hater i que desitjo de tot cor que hi hagi una tercera i una quarta edició del Vicòmic. Però ara bé, haig de dir que hi ha un grandiós marge de millora.

Aquest any, de nou, s’ha fet la fira en un recinte massa gran per la poca quantitat d’estands, les quals eren majoritàriament de marxandatge. Això doncs, vaig veure molt poc còmic en aquest saló del còmic.

La idea de posar un camp de tret perquè juguin els nens està bé, però el so dels trets resultava bastant molest. De la mateixa manera, posar una zona de videojocs està bé, però no ha de robar protagonisme al tema central del saló, que és el còmic.

Paral·lelament a això, no sé perquè aquest any no s’ha realitzat un concurs de Cosplay, activitat que que va moure molta gent l’any passat.

Per altra banda, em sembla bona la iniciativa de deixar muntar parades a autors amateurs (sempre que el preu per muntar-les fos just, cosa que desconec), però per al meu gust hi havia massa pocs autors novells.

Pel que fa a als treballadors/col·laboradors que per allà pul·lulaven, s’ha de dir que eren gent jove i amable i amb ganes de fer coses noves, cosa que està molt bé, però tinc encara el record del tracte abusiu que em van dir que van patir alguns col·laboradors de l’anterior edició i que no han repetit aquest any…

Finalment, diré que 4 € d’entrada és car pel poc material que ofereix aquesta fira. Recomano a l’organització que es familiaritzi amb el concepte de taquilla Inversa.

Podria continuar escrivint rius de tinta sobre “l’exitós” festival de còmic que “ha convertit a Vic en la capital del còmic de la Catalunya interior”, però em falten ganes i no vull semblar pedant. Amb aquest article sobretot vull ser crític, perquè m’agrada que es facin aquestes coses a prop de casa, però m’agradaria que es facin bé.

AnteriorCINECLUB VIC. Herederos de la bestia
SegüentCrònica del Vicòmic
Avatar photo
Il·lustrador i dissenyador, 22 anys. Actualment estudiant de disseny gràfic i ninotaire des de petitó. Apassionat del còmic, el cinema, la música, l'art i la literatura de tot gènere o estil. Concretament obsessionat per tot contingut estrany i fosc. “No se’m pot mullar ni donar de menjar després de les dotze de la nit”.