De tant en tant, m’endinso en la lectura d’un dels molts viatges pel món que ens relata en Xavier Moret. Ja vaig escriure en aquesta mateixa secció sobre A la sombra del baobab i La memoria del Ararat i aquesta vegada, he escollit Boomerang, subtitulat “Viatge al cor d’Austràlia”, potser per allò de com menys lluny puc anar més somnio viatges llunyans.

Moret arriba a l’aeroport de Sydney cansat d’un vol llarguíssim i el que es troba és amb el xoc d’haver de viure un hivern en ple juliol. El primer contacte amb la Terra Australis Incognita de què parlaven els geògrafs llatins és amb la gran ciutat, però de seguida l’adverteixen que Austràlia és una terra on la natura és impressionant, però no sempre és amable, sinó que pot arribar a ser perillosa i hostil. L’autor, com fa sempre que viatja, ens ajuda a entendre el passat d’aquell lloc que l’acull i Austràlia, és clar, és una terra de convictes, pioners, emigrants i aborígens. Aquests darrers, a més,  amb una dura història al darrere.

Després de deixar la ciutat, Moret se’n va cap a les Blue Mountains i allà comença a descobrir la màgia del paisatge australià, després vindrà la força del pacífic, els pobles hippies, els pubs, les cançons i, evidentment, els cangurs. A Melbourne i els voltants descobrirà el passat de llegenda i un poble miner perdut de la mà de Déu, Broken Hill. De Canberra, la capital del país, Moret escriu “La impressió que em va fer Canberra d’entrada és la d’una ciutat on es nota massa la mà del dissenyador, una ciutat de joguina que no ha crescut com les velles ciutats europees, a còpia d’una superposició d’elements sorgits de la necessitat, sinó que ha nascut a la taula d’un arquitecte, com una urbanització pensada al mil·límetre”.

La part més interessant del viatge arriba segurament quan l’autor s’endinsa al cor d’Austràlia, que de fet, es converteix en subtítol del llibre. L’arribada a Alice Spring només és el començament de l’aventura, que el porta a l’Uluru, la roca màgica d’enmig del desert, que s’ha convertit en tota una icona del país i que és visitada per gent d’arreu del món. Moret no pot més que afirmar: “Uluru és, sens dubte, un lloc ple de força i energia, d’una força que no es pot arribar a comprendre però que és allà, al mig del desert, exercint de cor enigmàtic d’Austràlia.”

Però el cor d’Austràlia encara reserva a l’autor moltes més sorpreses i, sobretot, la trobada amb aquella naturalesa primigènia i agressiva que ja li havien explicat només d’arribar al país: “Quan el sol es va enlairar, l’espectacle es va revelar increïble. Hi havia prats verds a banda i banda, amb alguns cavalls i búfals, i troncs humits que sortien de la mateixa aigua, amb ocells enfilats a les branques i amb cocodrils que treien el cap de tant en tant.”

Les distàncies australianes són molt grans i Moret viatja en cotxe o en avió, però fa quilòmetres i quilòmetres i s’adona de la immensitat d’aquella terra. Aquí i allà alguns amics catalans l’acompanyen a descobrir les meravelles d’un país d’emigrants que ja s’hi senten tan arrelats que no en volen marxar. Després de dos mesos al continent, Xavier Moret fa una última parada per deixar-se encara captivar per la barrera de corall i els lectors acabem amb ganes d’agafar aviat la maleta i marxar als antípodes.

 

Portada