Fitxa tècnica

Títol  La memoria del Ararat
Autor Xavier Moret
Any de publicació 2015
Editorial Península

 

 

Ressenya

Xavier Moret és periodista i escriptor de viatges i després d’haver-ne llegit Amèrica, Amèrica i L’illa secreta, uns relats que em van acompanyar a Califòrnia i a Islàndia respectivament, no vaig pensar-m’ho dues vegades quan vaig veure que publicava aquest any 2015 La memoria del Ararat. El llibre, subtitulat Viaje en busca de las raíces de Armenia, explica una estada en aquest país del Caucas marcat per un genocidi que encara avui no ha estat reconegut pel govern de Turquia.

L’autor comença per explicar com entra en contacte amb la història i la cultura dels armenis, com aquest poble molt sovint oblidat ha viscut en el record de tots aquells que van haver de fugir i viure a l’exili: “Mi viaje a Armenia empieza mucho antes de viajar a Armenia. Podría decirse que empieza en la adolescencia, leyendo a William Saroyan, armenio de la diáspora nacido en California, o deleitándome con las aventuras del Corto Maltés, donde a menudo aparecen armenios envueltos en un halo de misterio.” (pàg. 11)

Moret, a través del seu viatge, ens fa entendre el caràcter armeni, la importància de la presència constant del mont Ararat visible des de la capital d’Armènia però en terres turques; ens descriu també els preciosos monestirs i Echmiadzin, el centre neuràlgic del poder eclesiàstic armeni:

“Es imposible mirar hacia otro lado. La doble cima del Ararat, la montaña sagrada, nos hipnotiza. Está el gran Ararat, o Masis, como lo llaman los armenios, de 5.165 metros de altura, y junto a él el pequeño Ararat, un cono volcánico perfecto de 3.896 metros. Ambos nevados, ambos en territorio de Turquía.” (pàg. 213)

Amb ell coneixem les seqüeles del terratrèmol de 1988, els anys sota el jou de l’URSS i de les polítiques d’Stalin i els fets d’una guerra gairebé oblidada, però encara prou viva a la regió de Nagorno Karabaj, entre Armènia i els seus veïns d’Azerbaidjan:

“En la carretera no hay ninguna señal que indique la dirección de Agdam. Se ha convertido en una ciudad aniquilada, borrada del mapa. Avanzamos despacio por una pista llena de polvo y socavones, confiando en que los militares no nos cierren el paso. De vez en cuando hay restos de artillería o casas en ruinas invadidas por la maleza. De hecho, no vemos ninguna casa entera en pie. “ (pàg. 129)

Les converses que Moret manté amb els diferents armenis que va coneixent i sobretot la memòria del genocidi, converteixen aquest llibre no només amb una bona lectura per a tots aquells que tinguin intenció de visitar el país, sinó també per a tots aquells que tinguin ganes de descobrir una mica més sobre un poble que viu encara avui a la diàspora.

A mi aquest viatge a Armènia m’ha tornat també a les lectures de Quadern d’Aram de M. Àngels Anglada, a La terra porpra de Daniel Varujan i a l’ Armènia en prosa i en vers d’Ossip Mandelstam. La literatura continua essent una forma fantàstica de conèixer països i cultures.

AnteriorBalanç a l’ETC
SegüentAquest estiu vine a Escribejar amb nosaltres!
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).