Kris Ubach, fotoperiodista professional i escriptora especialitzada en viatges, ha publicat aquest 2024 a Tushita Edicions, a la col·lecció Cavalls de vent, les cròniques que va escriure com a viatgera de la Gran Anaconda “en marxa”. El pròleg de Toni Arbonès explica la proposta que va fer a Kris Ubach perquè cada setmana expliqués en primera persona el seu periple viatger. És d’aquesta manera que neixen aquestes cròniques amb la voluntat de fugir del turisme massificat i fer un viatge que trenqui tòpics i permeti passar hores amb la gent del país. El fet de viatjar sola, a més, tal com diu l’autora, l’ajuda a parar encara més atenció a tot el que veu, sent i escolta.

Aquestes cròniques americanes es divideixen en les dues temporades del programa. Al final de la primera, ella mateixa escriu:
“Ara sí que em sento la protagonista d’una novel·la d’aventures. Una ciutat perduda enmig de la selva! És el millor final possible d’aquest viatge per Amèrica que fa uns mesos va començar a l’altre extrem de Mèxic, a Nayarit; que em va portar als deserts de Nou Mèxic i d’Arizona, als Estats Units, per conèixer els indis navajo; que va passar per la caribenya Puerto Rico i que finalment tanca el cercle aquí, un altre cop a Mèxic, on em trobo enfilada a una piràmide perduda enmig de la immensitat de la selva de Chiapas.”

La segona, en canvi, la portarà al Carib, i així visitarà Cuba, Florida, les Bahames, la República Dominicana i Jamaica. Totes dues parts del llibre són molt interessants i m’han despertat les ganes de viatjar-hi. El fet de ser cròniques setmanals permeten fer-ne una lectura seguida, per països, o bé anar-les deixant i reprenent en funció dels interessos. Jo, però, les he llegit seguides i les he gaudit moltíssim.

Kris Ubach es deixa portar pel que li suggereix la mateixa gent del país i, evidentment també, pels seus gustos personals a l’hora de conèixer un lloc. No li fa por conduir per carreteres solitàries ni enfilar-se en un globus per sobrevolar el Glen Canyon, a Arizona. S’atreveix també a tastar algunes menges que no destaquen pel seu bon sabor, i s’apropa també a la comunitats indígenes com els wixárika, la comunitat lacandona o els navajos.

I no sempre l’autora pot fer tot el que tenia previst: “No poder visitar les White Sands m’ha deixat una mica trasbalsada. Però els viatges ja ho són, això: improvisar i improvisar. I a mi ja m’agrada!” I és que la viatgera de la Gran Anaconda “en marxa” aconsegueix que ens oblidem de tots els clixés que massa sovint ens arriben sobre cada un dels llocs que visita, tant se val que sigui Nou Mèxic, Cuba, Miami o Jamaica.

Cròniques americanes, a més del pròleg de Toni Arbonès, ve acompanyat de fotografies en color fetes per la mateixa autora, tal com ens té acostumats Tushita edicions, i de la banda sonora que us recomano molt que escolteu. Un llibre, doncs, que segur que agradarà als amants dels viatges, els qui se senten fascinats per Amèrica i el Carib però que no volen anar a parar a complexos hotelers amb braçalet de tot inclòs, i, sobretot, als qui busqueu idees per les pròximes vacances.

 

Imatge de portada

AnteriorSelecció daurada de sèrie B
SegüentFestival de cinema a la fresca de Manlleu 2024
Avatar photo
Vaig estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i soc professora de llengua i literatura catalanes. Llegeixo molt, escric i viatjo tant com puc. He publicat una novel·la, "Abraçaràs el riu i sabràs qui ets (Llunydelramat 2022) i un llibre de viatges, "De Vancouver a Whitehorse" (El Toll, 2016). M'agrada compartir el que llegeixo al compte d'instagram @llibretes_i_llibres