Un hivern a Montana, publicat originalment el 1991 i ara en traducció catalana d’Àlex Gombau, a Cossetània Edicions, no és exactament un llibre de viatges, però sí que ens trasllada a un indret remot i ens explica l’experiència del primer hivern que hi van viure l’autor, Rick Bass, i la seva esposa, aleshores encara nòvia, Elizabeth Hughes. El pròleg signat pel mateix escriptor ens relata com l’any 1987 i fugint d’un calorós estiu, es van establir a Yaak, en una vall remota amb poc més de trenta habitants, però el problema és que estava a punt d’arribar l’hivern i, ens diu Bass, “jo no en sabia res de l’hivern. No l’havia vist mai i em tenia esporuguit, tot neguitós davant la seva arribada.”

És el dia 13 de setembre que comença el diari i l’experiència de viure un hivern que portarà temperatures de trenta graus sota zero i neu, molta neu, que ni l’autor de Texas ni la seva companya havien vist mai. De mica en mica, l’autor aprèn a preparar-se pel fred, ajudat sovint per uns veïns una mica estrafolaris però que li donen bons consells. I això ho farà sense tenir electricitat ni telèfon, sinó una vella estufa de llenya, que caldrà alimentar després d’haver tallat i estellat molt troncs.

A més, tal com diu ell, es prepara “un hivern inclement: els cérvols ja estan peluts, les barbes dels homes creixen amb rapidesa, la gent sent els ossos, el cor; per la manera com els estels brillen i refulgeixen a la nit; per la manera com els arbres es retallen foscament contra el cel.” Per sort, les estones d’oci a l’únic bar de la zona, el Dirty Shame, i alguna escapada a Libby, una ciutat de poc més de dos mil habitants, els permetran conèixer una mica més la gent de la zona. I és que a Yaak hi viuen terrissaires, paranyers, guies de caça i de pesca, rastrejadors de cavalls i, és clar, un escriptor, ell mateix, i una pintora, l’Elizabeth, que és l’autora dels dibuixos que acompanyen aquesta edició.

L’hivern, doncs, arriba i, per tant, arriba el fred i la neu, però també la bellesa del paisatge, els udols dels coiots i també la certesa que cal poca cosa per gaudir de la vida, que es converteix en una vida molt diferent de la que havien viscut a Texas. I a Yaak, Montana, també arribarà Acció de Gràcies, que celebraran amb uns veïns, i l’any nou, que els trobarà de tornada del sud, de veure la família. El 16 de desembre, Rick Bass, escriu:

“No és que siguem uns eremites empedreïts, simplement és que la majoria de nosaltres volem, com va dir Thoreau, revisar la nostra vida, a més del món en què vivim; un món que, aquí dalt, s’escapa al control dels altres igual que ho fa, tant si us ho creieu com no, al nostre.”

I a vegades el generador d’electricitat s’espatlla o cal més llenya o els amics venen a sopar… i tot plegat passa aquell primer hivern de molts, perquè Rick Bass i Elizabeth Hughes es van instal·lar a Montana l’hivern de 1987 i encara hi viuen. Així, doncs, vindrà el desglaçi la primavera, però ells hauran trobat un lloc on viure de debò.

 

portada

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Fills del sol
SegüentCrítica de “TITANE”, de Julia Ducornau
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).