Un hivern a Montana, publicat originalment el 1991 i ara en traducció catalana d’Àlex Gombau, a Cossetània Edicions, no és exactament un llibre de viatges, però sí que ens trasllada a un indret remot i ens explica l’experiència del primer hivern que hi van viure l’autor, Rick Bass, i la seva esposa, aleshores encara nòvia, Elizabeth Hughes. El pròleg signat pel mateix escriptor ens relata com l’any 1987 i fugint d’un calorós estiu, es van establir a Yaak, en una vall remota amb poc més de trenta habitants, però el problema és que estava a punt d’arribar l’hivern i, ens diu Bass, “jo no en sabia res de l’hivern. No l’havia vist mai i em tenia esporuguit, tot neguitós davant la seva arribada.”
És el dia 13 de setembre que comença el diari i l’experiència de viure un hivern que portarà temperatures de trenta graus sota zero i neu, molta neu, que ni l’autor de Texas ni la seva companya havien vist mai. De mica en mica, l’autor aprèn a preparar-se pel fred, ajudat sovint per uns veïns una mica estrafolaris però que li donen bons consells. I això ho farà sense tenir electricitat ni telèfon, sinó una vella estufa de llenya, que caldrà alimentar després d’haver tallat i estellat molt troncs.
A més, tal com diu ell, es prepara “un hivern inclement: els cérvols ja estan peluts, les barbes dels homes creixen amb rapidesa, la gent sent els ossos, el cor; per la manera com els estels brillen i refulgeixen a la nit; per la manera com els arbres es retallen foscament contra el cel.” Per sort, les estones d’oci a l’únic bar de la zona, el Dirty Shame, i alguna escapada a Libby, una ciutat de poc més de dos mil habitants, els permetran conèixer una mica més la gent de la zona. I és que a Yaak hi viuen terrissaires, paranyers, guies de caça i de pesca, rastrejadors de cavalls i, és clar, un escriptor, ell mateix, i una pintora, l’Elizabeth, que és l’autora dels dibuixos que acompanyen aquesta edició.
L’hivern, doncs, arriba i, per tant, arriba el fred i la neu, però també la bellesa del paisatge, els udols dels coiots i també la certesa que cal poca cosa per gaudir de la vida, que es converteix en una vida molt diferent de la que havien viscut a Texas. I a Yaak, Montana, també arribarà Acció de Gràcies, que celebraran amb uns veïns, i l’any nou, que els trobarà de tornada del sud, de veure la família. El 16 de desembre, Rick Bass, escriu:
“No és que siguem uns eremites empedreïts, simplement és que la majoria de nosaltres volem, com va dir Thoreau, revisar la nostra vida, a més del món en què vivim; un món que, aquí dalt, s’escapa al control dels altres igual que ho fa, tant si us ho creieu com no, al nostre.”
I a vegades el generador d’electricitat s’espatlla o cal més llenya o els amics venen a sopar… i tot plegat passa aquell primer hivern de molts, perquè Rick Bass i Elizabeth Hughes es van instal·lar a Montana l’hivern de 1987 i encara hi viuen. Així, doncs, vindrà el desglaçi la primavera, però ells hauran trobat un lloc on viure de debò.
