Recomanació de llibretera: “a tu que t’agraden els viatges, t’agradarà A tren perdut”, de Jocelyne Saucier, un llibre editat per l’Editorial Minúscula i amb traducció de Marta Hernández Pibernat. M’ha agradat, i tant! No es tracta d’un llibre de viatges, sinó d’una novel·la, però una novel·la que té els viatges en tren com a eix central.
“El 24 de setembre de 2012, la Gladys Comeau va pujar a bord del Norhtlander i no se la va tornar a veure mai més a Swastika, que no és una ciutat, ni tan sols un poble, tot just un llogaret situat al costat de la via del tren.”
Així comença la novel·la i el narrador ens acompanyarà en aquesta crònica sobre el vagareig de la Gladys pels trens que anirà agafant en un recorregut que ningú no entén. Es tracta d’una senyora ja molt gran que marxa de casa aparentment sense dir res a ningú ni endur-se cap mena d’equipatge. L’interessant és com el narrador de la crònica investiga sobre la Gladys i, per tant, coneix els seus amics i tots aquells que poden saber alguna cosa de la seva desaparició, és a dir, tant ferroviaris com passatgers que potser s’han fixat en ella. Tot plegat es tracta de fer-se una idea de per què la dona ha agafat un tren i s’ha llançat a recórrer les vies del nord d’Ontario, al Canadà.
L’explicació no sempre és cronològica i sovint el narrador dubta de com ens ha d’explicar les seves descobertes sobre la història de la Gladys, una història que anem descobrint de mica en mica, de tren en tren i d’estació en estació. El relat ens porta també a conèixer els school trains que a la primera meitat del segle XX van permetre l’escolarització dels fills de miners, de caçadors i d’alguns indígenes canadencs que vivien a les regions remotes en què se situa la novel·la de Jocelyne Saucier.
Un llibre, doncs, que agradarà als amants dels viatges en tren, però també als qui busquin una narració diferent que també amaga un cert misteri.
Imatge de vecstock a Freepik
