És hora de fer balanç cinematogràfic del que ha estat aquest darrer Festival de Sitges 2020, coronavirus i restriccions apart. Tal com vaig fer per l’edició de 2019, ho faré amb un TOP10 dividit en dues parts: cinema oriental i occidental. No obstant, com aquest any la producció i distribució de moltes pel·lícules han quedat afectades, les produccions orientals arribades a Sitges 2020 han estat realment escasses comparades amb les occidentals, de manera que no faré dos Top5, sinó un Top3 oriental i un Top7 occidental.

Hello World

Ja en vaig parlar fa unes setmanes en una ressenya més extensa que podeu llegir aquí. Sí, aquest anime japonès sap aprofitar molt bé l’estela de films romanticofantàstics com Your Name, però Hello World, a més, sap barrejar-hi temes més cyberpunk i onírics estil Matrix o Inception, sense despentinar-se. Dirigida pel director de Sword Art Online, el sentit de l’espectacle de Hello World està intacte en una proposta divertida, complexa, profunda i rodona com poques. Brutal.

Impetigore

Recentment escollida per Indonèsia per a la cursa dels Oscar. És una de les 3 excel·lents produccions indoneses que van aterrar al Sitges 2020 junt amb Queen of the Black MagicMay the Devil Take You Too. Dirigides i escrites totes 3 entre el dream team indonesi del cinema de gènere, els Mo Brothers i Joko Angwar. No obstant, d’entre elles em decanto pel gran regust i barreja de gèneres que deixa Impetigore, un excel·lent folk horror que comença com un slasher per transformar-se en un relat dens, insà i sense treva en què un poble remot de la jungla que viu sota unes regles molt pròpies serà l’infern particular de les nostres dues urbanites protagonistes, amb un guió molt intel·ligent que juga més amb la imaginació i la tensió que en els jump scares que hi (per sort) manquen.

Beauty Water

Tercera en el llistat, però no per això menys recomanable. Si a l’ambient tèrbol que Satoshi Kon va imprimir a Perfect Blue (2997) li afegim una crítica demolidora a la cultura de la cirurgia estètica compulsiva tant en auge a la Corea del Sud d’on és originari el film i ho amanim tot amb un toc grotesc i insà, obtenim Beauty Water. Una maquilladora gens agraciada ho posarà en tot en risc (i quan dic tot, és tot) per poder ser guapa i acceptada per tothom. Descens als inferns de la superficialitat més aterridora, i amb un desenllaç totalment pertorbador, Beauty Water és un dels fenòmens de l’any. Potser el peculiar estil sudcoreà d’animació tira enrere a més d’un (ja que està deliberadament a anys llum dels estils europeu, americà i japonès a què estem acostumats), però entres a l’espiral sense frens del gran guió de la pel·lícula i en quedes enganxat.

ACCÈSITS

Grans films d’animació com Seven Days WarLupin III: The First han quedat fora de la llista, però creieu-me si us dic que si us arribin a les mans, no deixeu de mirar-les. Són films per a tots els públics, un gran punt a favor, però si us agrada més el cinema de gènere més pur, el terror iranià de The Night és una gran opció, així com el thriller policíac sobrenatural Spiritwalker, que farà les delícies dels qui són fans del cinema d’acció de Corea del Sud.

Comparteix
AnteriorMeravelles de Catalunya: “Guia sentimental del Delta de l’Ebre”, Joan Todó
SegüentTop Occidental de Sitges 2020
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.