L’ombra de Your Name (2016) és allargada al món de l’anime, això és indubtable. I és que l’èxit del brillant i rodó film de Makoto Shinkai ha creat escola, perpetrada per ell mateix a la notable Weathering With You (2019) que vaig afegir al meu top5 oriental de la passada edició del Festival de Sitges. La barreja d’història d’amor sota una trama de tons clarament fantàstics i en què el temps juga un paper clau és una clara fórmula d’èxit de la que tenim una excel·lent hereva amb Hello World (2019), que amb un magistral guió de Mado Nozaki (Babylon) i sota una notable direcció de Tomohiko Ito (Sword Art Online), ens presenta el que seria la mescla perfecta entre Your Name, Matrix i Inception.

Un estudiant d’institut es trobarà amb un el seu jo del futur, que ha vingut perquè es compleixi rigurosament la seva història d’amor amb una companya de classe per després salvar-la d’una tragèdia. Tasca aparentment simple, però amb l’afegit que el present del film es revela en realitat com una simulació virtual d’una mena de barreja entre Google Street View i el Big Brother de 1984. Sí, sona complicat, i de fet ho és, però un dels més grans encerts de la pel·lícula és fer-se entendre de forma amena, divertida, i sobretot, simple.

El més gran encert de Hello World és saber recordar constantment que és “la nova Your Name“, però alhora sabent ser original en el seu plantejament, al contrari de com va succeir amb la fallida Fireworks, Should We See It from the Side or the Bottom? (2017), que també es va veure al Festival de Sitges i que intentava reflectir-se massa en l’obra de Shinkai fins al punt de perdre personalitat i focus. I és que sí, els elements de Your Name hi són; des de la tipologia de personatges fins al muntatge musical proper a Radwimps, però la història de Hello World sap jugar amb tots ells per oferir un producte amb una gran personalitat pròpia molt més propera al scifi que al fantàstic de Shinkai. Podríem dir que és una mena de versió romàntica de Matrix o de Dark CityAh! I un consell pels qui la mireu: quan surtin els crèdits no correu a sortir de la sala o us perdreu una escena inter-crèdits gens gratuïta que cohesiona excel·lentment tota la història. Sens dubte, per tots aquells que vau gaudir de Your Name i que teniu ganes de més després de Weathering With You, Hello World és un dels fenòmens cinematogràfics de l’any.

AnteriorCrítica de “Possessor”. Festival de Sitges 2020
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.