El Festival Nits de Cinema Oriental de Vic aquest any ha apostat no només per superproduccions vingudes d’Àsia, sinó també per un seguit de films d’autor amb una mirada molt particular. És el cas del film Spring Sparrow (春天的麻雀ุ), l’òpera prima de Li Jingxiang i film que ha estat guardonat amb el Premi de la crítica.
La pel·lícula narra com als anys 80 quatre joves abandonen el poble per anar a Beijing, a la ciutat, amb l’objectiu d’aconseguir els seus somnis i prosperar. Res més. Sembla mentida que una pel·lícula amb un fil narratiu tan senzill hagi enamorat la crítica del Festival Nits de Cinema Oriental i el seu públic.
A partir d’una ronda de preguntes i respostes i una entrevista que vam poder fer a la directora i a un dels actors de la pel·lícula, els quals van assistir al festival juntament per poder presentar la pel·lícula i ja de pas emportar-se el premi cap a casa, hem pogut conèixer de primera mà i molt millor l’interior i el rerefons d’aquest film intimista i costumista que narra la història de quatre nanos, però que podria extrapolar-se a milers i milers de joves d’aquella època. Segons la pròpia directora, per a ella era molt important poder explicar aquesta història i recordar el sacrifici que van fer els seus pares per tal que ella tingués una vida millor i pogués ser on és avui. Tot plegat, una gesta que ha inspirat generacions.
Com dèiem, amb una estètica realista i fins i tot poètica en què la càmera no és un simple espectador de l’acció sinó un intrús que d’amagat capta qualsevol petit gest i traspassa a l’espectador fins al moll de l’os, Jingxiang parla sobre un fet històric: l’èxode rural i l’obertura de la Xina al món, un canvi que va començar als anys 80 i que van viure els seus pares. Vaig tenir l’oportunitat d’explicar-li que no fa massa dècades a Espanya també hi va haver migracions internes i que els avis de molts de nosaltres van arribar a Catalunya, des del sud, amb maletes de cartró per poder oferir un futur millor als seus fills. En definitiva, podem dir que la seva història també és la nostra.
Pel que fa a l’acollida de la pel·lícula, la directora va comentar amb un francès perfecte que de moment estan molt contents. A nivell internacional, la primera vegada que es va mostrar va ser a l’Iran, al Festival de Cinema de Teheran. Tot seguit, es va projectar a Cannes, i ara ha passat pel Festival Nits de Cinema Oriental de Vic. A tot arreu ha estat molt ben rebuda. Quant a la Xina, és un film molt recent i encara no s’ha projectat allà. A nivell privat, la seva família i amics van poder veure el film, i assegura que en van quedar molt tocats i commoguts pel fet que narri la seva història.
També li vam preguntar per les dificultats tècniques. Està clar que a l’hora de rodar una pel·lícula sempre hi ha problemes, però el fet de ser la seva òpera prima pot fer que li hagi costat més enfrontar-se a certes situacions. Ara bé, per la seva resposta estic segura que fins i tot els directors més experimentats i de més renom haurien tingut problemes, ja que va gravar-ho tot en només 12 dies en jornades de més de 18 hores, un repte enorme que ha superat amb escreix.
A Li Jingxiang li espera un gran futur dins i fora de la Xina tant amb Spring Sparrow com amb els seus futurs projectes. Actualment està treballant en un film que es rodarà entre Barcelona i Mallorca i també té entre mans una coproducció entre França i la Xina, però ens avança que el projecte encara s’està coent.